sábado, 13 de abril de 2013

Trencar els Límits per Despertar !


Què entenem per despertar?
Quant a través del temps la ment s'ha anat desenvolupant i  a més hem assolit coneixements esotèrics, religiosos o teosòfics, arriba una vida en que la pròpia ànima ens impulsa a sintetitzar, per poder seguir ampliant la consciència fora dels límits concrets que nosaltres mateixos ens hem imposat.  
És necessari  
" separar el gra de la palla".
 Saber reconèixer les formes físiques, astrals i mentals com el vestit extern que cobreixen una realitat interna, ens fa descartar de la nostre ment allò que ja hem transcendit, és llavors quant apareix  en el nostre ésser intern una nova realitat pressentida i buscada, a vegades  inconscientment. Aquesta realitat ens revela Qui som en essència i el perquè som aquí. 
Com aquell que fa un examen de consciència, hauriem de saber  extreure  de dins nostre el que conté més significat. Allò que d'alguna manera considerem com el més essencial i valuós  que hem après i  que ha despertat en nosaltres  la inquietud d'anar sempre més enllà envers un objectiu superior.
D'aquesta manera podrem seguir destriant les restes per treure'n les llavors de més qualitat i tornar-les a plantar en terra fèrtil, rebutjant tot el que en etapes anteriors ens va ser útil per avançar, però que ara ja havent  fet la seva funció ho hem de deixar enrere per donar cabuda a una nova generació que està naixent dins nostre,   passant-ho pel sedàs  per descartar el que no és essencial.
Només quant fem lloc a la consciència hi podem incorporar quelcom nou i superior. 
De la mateixa manera com quant volem ascendir una muntanya amb la motxilla plena d'objectes inútils. Si no hi traiem pes i abandonem pel camí allò que ens dificulta l'ascensió , la fatiga podrà més que nosaltres i potser desistirem de seguir avançant renunciant a arribar al cim.  

Vivim immersos dins d'un escut que ens hem construït per protegir-nos de allò que d'alguna manera pot alterar el que hem conquerit amb tan d'esforç, però el que no hauriem de fer és quedar-nos agafats al passat en cap aspecte de la nostre vida. Totes les persones busquem seguretats, no només en la vida personal sinó també en els coneixements, les creences  religioses o filosòfiques que ens ofereixen un futur gloriós en el cel, el devachan o en el contacte amb el nostre Àngel solar, o en l'oportunitat de fer en altres encarnacions el que no volem o no podem fer en aquesta vida.
Trencar el límits no vol dir només canviar de sobte en una encarnació determinada en que es produeix una expansió de consciència, sinó deixar enrere a cada instant allò que pertany al passat i que ens limita la llibertat.
En aquestes renuncies constants hi ha  tendències personals de tota mena, costums prejudicis i tantes altres formes de pors  acumulades a través de moltes generacions. 

En cada pas que donem endavant ampliem el cercla on hi estem tancats i que ens ofereix un nou objectiu més ampli, més subtil  i ple de significat. 
Al llarg de l'evolució els éssers humans despertem a diferents estats de consciència.    El que som avui és el fruit del passat, però amb una consciència que hem anat sintetitzant en cada nova encarnació,  al incorporar noves  experiències  que ens en obert la ment a la comprensió del que és l'existència humana i quin és l'objectiu  del nostre Creador.
La consciència forma part de l'existència, no és només la consciència humana la que es desenvolupa sinó la consciència universal de tots els regnes de la naturalesa. Però hem de saber que el regne humà, per ser el més evolucionat dins dels regnes que es desenvolupen actualment en el nostre planeta, som els responsables d'atreure als regnes inferiors a nivells superior de consciència, doncs ells han de ascendir d'un regne a un altre fins arribar al regne humà, per seguir la trajectòria superior que estem seguint nosaltres. Tots els regnes de la naturalesa han de passar en un moment o altres de la seva evolució per el regne humà. Això ho sabem intel·lectualment  però encara no som plenament conscients de la responsabilitat que això comporta.
Hauríem de trencar el límits que ens confinen en la inèrcia del passat i entrar en la corrent de la nova era lliures del pes que tan ens condiciona, oberts a les noves Lleis que se'ns imposen. Si ens hi sabem adaptar, es complirà  l'esperança de germanor  i  la promesa  d'harmonia amb tots els regnes de la Naturalesa.


Marta Parramon  

6 comentarios:

  1. AMOR, Amor al conjunto que no rodea, es el camino hacia la armonía.

    Llegaremos a eso...? En algunas pequeñas partes del planeta algunos ya viven de esa manera, en armonía, en respeto y feliz intercambio con la naturaleza, esforzando cada Reino en superarse. Son pequeñas aldeas, incluso pequeños grupos de personas, pero algo esta naciendo. Guardo fe...

    Muy buena entrada Marta, gracias.

    Un fuerte abrazo. J.Marcos

    ResponderEliminar
  2. Siempre existe en el mundo una avanzada de lo mejor que debemos llegar a ser la humanidad entera. El bien y el mal siempre han existido, pero generalmente el mal es lo que sobresale y si nos dejamos arrastrar por él nos invade.

    El problema de siempre es el miedo a no saber que pasará si damos un paso hacia lo desconocido, pero es que no podemos saber lo que hay más allá si no nos aventuramos. Estamos tan cogidos a lo que conocemos por miedo, aunque no seamos felices o no tengamos las respuestas espirituales que ansiamos.
    Nuestra mente imagina constantemente lo que cree que será el futuro, pero el problema es que tememos lo que imaginamos.

    ¿Porqué no nos atrevemos a dar un paso adelante y haber que pasa?

    La indecisión es lo que nos hace sufrir y es la constante en la vida humana, la oscilación entre los opuestos. Pero cuando decidimos dar el paso y escogemos uno de los dos caminos la angustia desaparece, porqué dejamos de vivir temiendo lo que pasará. Lo estamos viviendo ya!

    Como dices tu Marcos, el Amor es el Camino!
    Nos complicamos la vida pensando en qué podemos hacer para los demás y de que forma lo haremos, sin darnos cuenta que si amamos de corazón ya no nos tendremos que preocupar, porqué si el amor está en nosotros todo cuanto surja de nosotros llevará su sello.
    Despertar las consciencias consiste en alimentar el amor en los corazones, para que crezca por si mismo. Si amamos a los demás desinteresadamente más que a nosotros mismos, en nuestro interior habrá paz.

    Gracias a ti Marcos

    Un fuerte abrazo

    Marta

    ResponderEliminar
  3. Molt bona entrada i comentaris. Crec que cal reflexionar profundament sobre els mateixos.

    Una forta abraçada.

    ResponderEliminar
  4. Gracies Dani.
    Tots ens hem de parar de tant en tant per fer un recompte del que posseïm per saber el que som.
    Els valors que cultivem revelen el que som.
    Penso que si volem saber a que estem més agafats i que ens frena, només ens cal pensar en què ens doldria més de perdre?.
    Això ens mostrarà el nostre punt més dèbil i el més dolorós de deixar anar.
    Si estem decidits a comprometre'ns en el Servei per contribuir a inaugurar una era de pau i de fraternitat, no ens podrem agafar-nos a res del que ens porti la vida, ni interna ni externament.
    El camí superior que ens condueix a l'alliberació i ens permet entrar en el regne de les ànimes, consisteix en anar-nos desprenent de la naturalesa humana i de tots els seus condicionaments i a mesura que ho fem, ens anem introduint en un nou regne,el cinquè, on el passat viscut en el quart regne humà ha de quedar transcendit.

    Aquesta és una tasca en que actualment hi estan compromeses moltes persones en el món
    No es tracte de fer una vida d'asceta, la vida l'hem de viure i gaudir-la però sense ser possessius, per poder arribar a la plena comprensió del que significa la Llibertat.

    Gracies de nou pel teu interès Dani

    Una forta abraçada

    ResponderEliminar
  5. Separar el gra de la palla, saber discernir...
    Un procès de la consciència quan aquesta comença a despertar i a veure el cel sense núvols. Un procès que sempre hi ha de ser present.


    Gràcies Marta.

    ResponderEliminar
  6. Heu vist mai a una dona en una era batent el blat en un dia de fort vent? És una imatge preciosa!. Veure com el vent s'endu la palla i el gra va quedant a la vista com un preuat tresor.
    Tot és molt simbòlic, de cada cosa que observem en podem treure una lliçó i una comprensió que va més enllà de les imatges que tenim davant dels ulls.

    Gracies amics Olga i Carles.

    Una abraçada

    ResponderEliminar

La Teosofía en la Nueva Era !