jueves, 24 de enero de 2013

El conflicte mundial.Una lluita de consciències !




Dins del llarg recorregut  d'experiències que vivim la humanitat, si van succeint petites expansions de consciència que ens revelen zones desconegudes dins i fora nostre, i a la vegada ens obren la visió d'un tram més del camí.
Quant hem recorregut una bona distància, el camí es divideix en dos. Hem d'escollir! no tenim altre sortida. 
La indecisió i la inseguretat de no saber que ens hi trobarem  és tan angoixant, que ens desesperem amb la por de no saber escollir.
Però les petites expansions que hem anat experimentant no en estat en va. Cada expansió, tal ment com si fos un llumí encès, s'ha fusionat amb les altres fent créixer la llum dins la nostre consciència produint momentàniament un gran resplendor que ens permetrà veure clar la naturalesa d'aquests dos camins.
En aquesta etapa evolutiva se'ns posa a proba. Hem  d'escollir entre "el camí de la dreta o el de l'esquerra".
Els que heu estudiat teosofia sabeu molt bé el que això representa, encara que només sigui en teoria.

Quant la ment intel·lectual s'ha arribat a desenvolupar el suficient,  ja no queda cap més opció que seguir ascendint  envers el camí superior que reclama la nostre Ànima, o seguir creixent en sentit descendent per el camí del materialisme. No podem retenir el passat,  perquè  encara que no ho puguem entendre, tot el que podem viure i experimentar en la vida on es cultiven els valors materials i només es viu per satisfer la personalitat, pertany al camí de l'esquerra, al camí de la màgia negra.

Perquè he dit que el camí de l'esquerra  també és ascendent ?
Doncs perquè el bé i el mal son inherents en aquest planeta, considerant el bé l'aspecte  Esperit i el mal l'aspecte Matèria.
L'eterna dualitat.
Hem estudiat tot el referent a la Màgia Blanca i pensem que tots els éssers humans arribarem a ser mags blancs, però això deprendrà del camí que escollim en la cruïlla d'aquest camí que ens hem trobat al pas.
Coneixem l'existència de la Jerarquia Espiritual (La Gran Fraternitat Blanca) que vetlla per conduir a la humanitat envers l'alliberació de la matèria.
Però també existeix una Jerarquia d'Adeptes molt ben organitzats i amb gran poder que estan tractant de conduir a la humanitat envers  l'egoisme de la matèria.  Aquesta jerarquia del camí de l'esquerra no pot ascendir als nivells de l'Ànima. Es queden enclavats en el poder de la ment a uns nivells inimaginables de densitat material.    
 Disposem d'un lliure albir en aquesta etapa de la nostre evolució,  podent escollir lliurement quin dels dos camins seguir. 
Però  aquí no si val  el voler conservar el que hem acumulat  en el passat, i voler conquerir al mateix temps el regne del cels. La proba que se'ns està presentant actualment a la humanitat demana Renuncia dels valors materials, per poder incorporar uns valors superiors  i així alliberar-la del dolor i el sofriment que sembla no tenir fi.
La gran crisi mundial des de l'angle ocult, és una lluita de consciències. La lluita entre les forces del bé i les forces del mal.
Nosaltres  podem fer decantar la balança a favor de les forces de la Llum.  La humanitat està responent cada cop de forma més accentuada envers els valors superiors, per molt que en l'extern i aparent sembla que no sigui així. L'espiritualitat es desenvolupa interiorment i per això no es fa tan evident com el que és  material.
Repetiré unes paraules del Mestre Koothumi de les quals ja n'he fet esment en altres ocasions i que son molt adequades en aquesta qüestió. 

En resposta a la pregunta d'un dels seus deixebles de com s'havia de fer per combatre el mal, el Mestre li va contestar... 


"No s'ha de lluitar en contra del mal, S'ha de practicar el bé"




Marta Parramon

12 comentarios:

  1. Excel·lent, com sempre.

    Pel que tinc entès, el camí del materialisme comporta involució, ja què, en principi, ens trobem en la meitat del nostre cicle evolutiu i ara toca ascendir, tornar a la font. Els que es neguen a seguir el "procés natural" evolutiu, profunditzen en el materialisme i lluiten per expandir-ho i vivificar-ho, amb el temps (pel que he llegit) seran destruïts, doncs al lligar-se cada cop més a la matèria mitjançant els seus cada cop més coneixements, arribarà un punt en que la seva unió a la matèria serà tan forta que no tindran possibilitat d'escapar de la seva atracció. La destrucció vindria donada (si ho tinc entès correctament) quan desprès d'acabar determinats cicles previstos en el nostre Sistema Solar, la matèria sigués transformada per al proper cicle posterior evolutiu. Les energia que impulsaven aquelles vides haurien d'esperar períodes de temps increïblement llargs per a tornar a començar en un cicle evolutiu posterior.

    També he llegit i tinc entès que quan després de moltes experiències i vivències per intentar corregir el camí errat d'aquests sers i portar-lo de nou cap a la direcció correcta, no s'aconsegueix aquest objectiu, l'ànima veient que no te cap possibilitat de fer res amb aquest ser, l'abandona a la seva sort. El destí final d'aquests sers malauradament finalitzarà com el que s'ha comentat en el paràgraf anterior.

    Si estic equivocat o ho hagués entès malament, corregeix-me Marta.

    Una abraçada

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A mi em sembla que ho es entès i t'es explicat perfectament Dani.Crec que ho es fet de forma molt detallada i comprensible per tot-hom.

      El comentari següent el faig sobre tot, per aclarir alguns dubtes que podrien sorgir en els qui llegeixin l'article hi poguessin interpretar-lo de forma confosa o errònia.

      La ment l'hem de desenvolupar al màxim si volem ascendir al regne superior.
      El que voldria és que es comprengués que estem parlant d'una etapa en el camí en que la consciència humana és "temptada", tal com ho descriu la religió catòlica. L'Àngel i el dimoni son representacions del bé i del mal, cadascun atraient cap a ell al deixeble que és provat. Aquestes dues Entitats no son res més que la suma total dels valors acumulats dins nostre en el llarg recorregut de la existència en el regne humà, per això la crisi és considerable quant hem d'escollir.
      El desenvolupament de la ment concreta dona molt poder, tan si està orientada en uns valors espirituals com si son materials.
      Una personalitat integrada ens està indicant que la ment controla als elementals dels seus cossos físic i astral, que en definitiva, son els seus estats de consciència. Aquest control s'ha de demostrar fins arribar al punt en que hem de rebre la tercera Iniciació, quant la ment s'ha desenvolupat al màxim. Quant hem d'escollir entre els dos camins a una octava superior.

      Aquest poder sobre els elementals no es té únicament sobre els propis cossos sinó que quant ens controlem a nosaltres mateixos, adquirim el poder sobre els Elements. Si tenim en compte que els elements son l'aspecte material de la l'existència, podrem entendre que quant es decideix seguir el camí de l'esquerra ja es coneixen els secrets de la màgia, en aquest cas,(de la màgia negre). Es coneix la manera d'atraure als elementals i com sotmetre'ls a la pròpia voluntat perquè els construeixin les formes que desitgen, per dur a terme el seu propòsit contrari a l'evolució superior.
      Hi ha dos tipus de màgia, la conscient i la inconscient. La que practiquen els grans Adeptes i la d'aquelles persones normals, que desconeixen les conseqüències dels seus actes. Això val tan per el camí de la dreta com pel de l'esquerra.

      Quant un ésser humà arriba a aquesta etapa avançada i escull el camí de l'esquerra, se'l anomena "una ànima perduda". En certa forma es considera un fracàs de l'Ànima per no haver pogut conduir a l'home fins alliberar-lo de la presó de la matèria.
      Aquesta ànima perduda, tal com expliques molt bé Dani, haurà d'esperar infinitat de cicles de temps abans no pugui tornar a tenir la oportunitat d'alliberar-se. Si torna a encarnar no començarà altre cop com ésser humà sinó que haurà d'iniciar l'evolució des de els elements, passant altre cop per tots els regnes de la naturalesa fins arribar a ser humà. El greu karma generat en el passat l'obliga a iniciar de nou tot aquest llarg recorregut.
      Tot allò que hem transcendit kàrmicament pertany al passat i en sentit esotèric tornar enrere o aturar-se en el camí, es considera involutiu i el camí que condueix a la màgia negre.
      Igualment aquells que busquen seguretats i es neguen al progrés, estan interferint en les forces de la Llum.
      Les coses estan bé o estan malament!
      Em sembla que és un tema per reflexionar.

      Una abraçada Dani

      Eliminar
  2. En este tema del bien y del mal existen tantas historias como cuentos chinos. Pero he de decir que lo que acabo de leer en tu post Marta, es lo que mejor he leído hasta hoy en día. Tiene una lógica implacable, y no sé si es bueno o malo que lo tenga... :)

    Creo firmemente que debemos seguir haciendo todo lo que podemos para obrar hacia el bien, actuar con lo que nuestras Intuiciones respectivas nos dictan o simplemente tal y como bien podemos. A mi alrededor veo a personas 'ignorantes' en datos, (esos que por ejemplo manejamos aquí hablando de Teosofía u otros muchos más), pero que sin embargo, obran de forma majestuosa ayudando a los demás. Siempre me sorprende, agradablemente.

    Si saber nada sobre el tema, me gustó bastante el comentario de Dani que también me pareció absolutamente lógico y normal. Pero me pregunto, ¿será mi mente que se está aferrando a una necesidad de datos quizá exagerada...? Creo que no es necesario saber tantas cosas para obrar hacia el bien y ayudar a los demás, sino más bien tener intenciones puras y poner amor en acción.

    Muchas Gracias como de costumbre querida Marta, y creo que, aunque no sea bueno acumular tantos datos, difícilmente podría dejar de leer y aprender sobre estos temas que tanto me apasionan.

    Un fuerte abrazo. Marcos





    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Quina llàstima tantes vides i vides perdudes sense avançar exlavitzats a la amteria...
      Tornar a començár pels elements ha de ser molt du... serà l'avitxi això?
      Hi ha qui diu que en aquest inici altre vegada dels elements es fa en consciència.
      Recordo que fa anys vas comentar que t'havia semblat llegint la Doctrina Secreta que com humans necessitavem 700 vides per caminar...´¨Es això cert? potser vaig equivocada.
      Quan comences a veure una mica clar i has posat un peu al camí de la dreta, ja no pots parar encara que hi hjagin moltes caigudes.
      Segurament el que ens diu el Marcos´té la seva part de veritat, practicant el bé a totes llums ja s'estàn preparant per l'entrada al Nirvana, però sempre que aquesta bonesa estigui relacionada amb la puresa, ja que no n'hi ha prou en ser bones persones, fa falta quelcom molt més i a la vegada està ben informat del que passa al món en tots els sectors.

      Gràcies.

      Eliminar
    2. Por mi parte no creo que sea malo el acumular datos Marcos. En todo caso sería una tarea inútil si ese mismo conocimiento no intenta ponerse en práctica, pero el disponer de perpsectivas mas amplias yo creo que favorece.

      A mi hace mucho tiempo que cuanto mas leo mas necesito saber (otra cosa es que ese conocimiento llegue a asimilarlo correctamente). Puede parecer obsesivo (y quizás lo sea) pero cuando voy encontrando respuestas a las dudas, surgen otras de mayor calibre y necesitan de respuesta también. En mi caso lo que mas satisfación me produce, es cuando habiendo analizado, imaginado y quizás intuido una serie de respuestas a el por qué de algo, después con el tiempo leo en algún libro esa misma explicación que yo había deducido (o quizás deberí a decir intuido)pero ya de forma mas precisa. Es una sensación que me anima a seguir adelante y que quizás me ayuda a desarrollar la intuición que todos poseemos en mayor o menor grado pero que debemos desarrollar tarde o temprano.

      Por otro lado en el día a día, cuando a veces me encuentro en determinadas situaciones, ese conocimiento adquirido me permite valorar y comprender (no siempre) el porqué de reacciones ajenas y propias o aspectos de la Naturaleza que me hubiesen pasado desapercibidos. Aunque también es verdad que puede que por ser mi personalidad analítica encuentre lo comentado totalmente lógico y adecuado.

      Ya lo dice el dicho: "el saber no ocupa lugar", por lo tanto, si se dispone de tiempo, ganas y material para aprender vale la pena acumular datos, aunque es una opinión personal y como tal puede no ser del todo acertada.

      Yo creo que esa (primero) curiosidad y después necesidad es positiva. Me agrada verte por el blog de Marta, Marcos. Y a tí Marta muchas gracias por tus respuestas a los artículos, las cuales a veces superan a los mismos.

      Un fuerte brazo a los dos

      Eliminar
  3. Es cierto Marcos.
    Existen infinidad de interpretaciones sobre el bien i el mal.
    La imaginación vuela y cada cual da su versión según sus inclinaciones, confundiendo lo imaginario con la realidad.

    Yo también creo que lo importante es saber escuchar la Voz de la Consciencia o las intuiciones que provienen de nuestro Ser Superior.
    Existen personas que no han tenido acceso a la cultura tal como la entendemos el mundo "civilizado", i sin embargo demuestran en su diario vivir un amor i sensibilidad dignos de ser admirados. O como dices tu Marcos, hay quien no han oido hablar nunca de teosofia o esoterismo y sin embargo dan ejemplo de ser almas avanzadas.

    En las escuelas internas donde acudimos las almas para ser instruidas, existen miembros de estos grupos que no gozan de grandes conocimientos intelectuales y sin embargo, estan prestando un valioso servicio a la humanidad.

    Yo creo que la mente debe desarrollarse para poder acceder a la intuición, forma parte de los peldaños superiores que vamos ascendiendo en la escala evolutiva.
    A veces puede suceder que por querer acumular un exceso de datos lleguemos a la saturación, produciéndose al cabo de los años un rechazo de lo que hemos aprendido. Esto no significa que siempre sea así, todo depende del propósito de nuestra alma en una encarnación determinada.
    Sin embargo creo que esta necesidad de saber és un claro indicio de que el alma nos está guiando para que nos descubramos a nosotros mismos en los conocimientos que vamos adquiriendo.
    El problema es que si no desarrollamos el amor a la par de la mente existe el peligro de desviarnos del camino.

    Gracias a ti Marcos por tu presencia y tu afecto sincero.

    Un fuerte abrazo

    ResponderEliminar
  4. Es cierto Dani que más estudio estos temas Teosoficos, más me engancho. No siempre surge una duda mayor, a veces incluso creo que ya es suficiente, jejeje! me siento en Paz y me digo que lo principal es actuar según el Fantástico resumen que hizo Krishnamurti en su magistral obra 'A los pies del Maestro'. Pero, cuando prosigo el estudio por puro placer, es decir me adentro más en los libros y la atención en acción que vivo como una genial aventura, a veces vuelve a surgir la duda... y no pasa nada, porque sé que la respuesta, tarde o temprano, vendrá.

    En realidad -al menos para mi- el tener datos me sirve para poder expresar con más precisión lo que siento y comprenderme a mi mismo. También me permite a veces ayudar a los demás a poner más luz ciertas zonas de sombra que les preocupan, o, como otro ejemplo, por el simple placer del estudio y poder estar aquí con vosotros. Esas utilidades le veo a los datos, y es mucho al final. Ahora en cuanto a la Intuición en si, siempre estuvo avisándome y creo que todos la tenemos activa; lo que ocurre, -al menos en mi caso- es que hace sólo unos 5/6 años que la escucho sin discutir ni justificarme del porque no hice lo que me hizo sentir en mi Ser. Hoy, al haber desarrollado un poco más mi consciencia, por lo tanto mi compresión, entiendo la ALTA Importancia de siempre seguirlas, de siempre escuchar mi corazón. En ese aspecto, Si le debo mucho al estudio, por lo tanto a los datos. Pero desde que tengo uso de razón está activa en mi -la Intuición-, el problema era que dormía en grandes profundidades...escuchaba pero no atendía siempre.

    Lo que si hago desde hace 5 años cuando surge la oportunidad, es explicarles a mis hijos e hijas como sentir la diferencia entre sus mentes pensantes y esas famosas Intuiciones, esa es una de mis labores diarias. Pienso que si empiezan temprano a no dejarse invadir por la mente concreta pues dispondrán de un espacio mayor de Paz en sus Seres y podrán avanzar mucho mejor en sus vidas.

    Por lo cual, sigo estudiando :) y como bien haz recordado: 'el saber no ocupa lugar'.

    Gracias por tus palabras Dani, como de costumbre, es un verdadero placer poder compartir contigo incluido en casa de Marta donde me siento como en la mía.

    Un fuerte abrazo. Marcos.

    ResponderEliminar
  5. Muchas gracias querida Marta por tu respuesta que, como siempre, me aporta algo nuevo o me confirma lo que ya sentía.

    Tal y como dices, percibimos mucho mejor nuestras Intuiciones cuando hemos despertado -gracias al estudio- y comprendemos como funcionamos. También lo importante que es, fusionar AMOR en todo, poner Amor en nuestra acciones y también Pensar cuando el amor nos avasalla... Demasiadas veces me dejé sumergir por el amor y pensé demasiado tarde. En fin...uno aprende con los sufrimientos.

    Me interesaría -cuando bien puedas- saber más sobre esas 'escuelas internas adonde van las almas...' de las cuales hablas. A parte del estudio interno personal que intentamos llevar adelante a lo largo del día, pienso que ciertas almas ya avanzadas, mientras duermen sus cuerpos físicos, pueden conectarse con almas aún más avanzadas y seguir estudiando en otra dimensión. Es así?

    Muchas Gracias Marta, y agradezco como de costumbre que tomes tu tiempo con personas como yo que apenas empiezan en Teosofía.

    Un fuerte abrazo, Marcos.


    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Me has propuesto un tema realmente importante Marcos.
      En la próxima entrada hablaremos sobre las Escuelas Internas de Entrenamiento
      Espiritual.

      Lo que estamos haciendo entre todos los que seguimos estos estudios es un trabajo grupal. No me refiero únicamente a los que compartimos los comentarios entre los blogs, sinó que el grupo se extiende en los niveles internos entre todos aquellos que tienen unas mismas inquitudes, aunque no hagan comentarios.
      El servicio grupal lo realizamos entre almas, algunas encarnadas en cuerpo físico, pero otras no, aunque internamente estan sirviendo en el mismo grupo i bajo la supervisión de un mismo Instructor espiritual.
      Cuando se trabaja grupalmente los temas que van saliendo surgen de una demanda del alma del grupo, no únicamente de un indivíduo en particular.
      Entonces aquella demanda se exterioriza para desarrollarla , contribuyendo de esta forma a expandir la consciencia del grupo.
      Los beneficios que sacamos de ello no son únicamente para expandir nuestra consciencia sinó, para hacernos mejores servidores de la humanidad.

      De este y otros temas hablaremos proximamente.

      Un fuerte abrazo Marcos.

      Eliminar
  6. Comparto plenamente lo dicho también por Dani y la aventura por el estudio de Marcos.
    Pienso y siento en el silencio del corazón, que dicho estudio siempre que sea bien hecho y no disxcordante es la huella para abrir nuestras alas.
    El estudio es siempre conveniente para entender todos los procedimientos y descubrimientos de la ciéncia ya que así estamos creando el fino y fantástico equilibrio de lo que significa el macrocósmos y el microcósmos..


    Gracias a lios tres.

    Un abrazo.
    NAMASTE...

    ResponderEliminar
  7. Olga i Carles,
    En el diccionari (Sànscrit -Català) d'Oscar Pujol si defineix la paraula (Avïci) o Avichi com el cinquè infern on si castiguen a aquells que en atemptat en contra de les Lleis divines.
    Quant un Mag negre abandona el seu cos físic en el procés de la mort, no se li permet l'entrada en cap dels 7 nivells del Devachan (el cel dels cristians), perquè en utilitzat com la seva divisa la més densa foscor, tot al contrari dels mags blancs que utilitzen les forces de la Llum.
    Hem d'estar previnguts i saber de l'existència de la màgia negre, però tampoc és convenient seguir-na parlant.

    Pel que em comenteu sobre si l'home ha de reencarnar 700 vides, crec que ho vaig llegir fa bastants anys, potser llavors amb va cridar l'atenció perquè probablement estudiàvem el septenari universal, però ara vist des de un altre angle, no em sembla que tingui massa importància saber-ho.
    També hi ha llibres on s'especula sobre els "anys" que hi pot haver entre una encarnació hi una altre.
    Jo crec que cadascú té el seu propi nivell de consciència que condicionarà el temps (tal com l'entenem físicament) que no es pot mesurar amb el temps transcorregut en el pla astral i encara menys en el mental, on les dimensions son superiors i també el concepte del temps.
    L'important és el present, on construïm a cada instant el que ens trobarem en el present del demà.

    Una abraçada

    ResponderEliminar
  8. Sera un placer leer tu próxima publicación Marta. Muchas gracias por contestarme.

    Un fuerte abrazo, Marcos.

    ResponderEliminar

La Teosofía en la Nueva Era !