La Consciència és Universal !

Al iniciar l'estudi sobre la consciència estem tractant de comprendre un dels grans Misteris de la Creació.
Generalment es creu que l'únic regne de la naturalesa  que desenvolupa la consciència és el regne humà. 
Però no és així, perquè la Consciència és Universal.
Totes les entitats que existeixen dins de la creació posseeixen un centre de consciència, des de el macro  fins el microcosmos, tan si es tracte del gran Logos creador d'un Univers, com si ho fem sobre l'entitat que es desenvolupa en una partícula atòmica.

Tots el regnes de la naturalesa desenvolupen un tipus particular de consciència que es correspon amb el seu regne. Cada unitat per separat  és una entitat conscient, així com ho és cada element del que estan constituïdes les formes.

Tot és Vida i tot és Consciència en la manifestació creadora del Logos.

La Llei de Analogia ben aplicada ens pot donar la clau que ens permetrà comprendre el que Hermes Trismegistus va dir en temps molt llunyà: " Igual és a dalt que a baix i igual és a baix que a dalt" - " igual és el microcosmos que el macrocosmos" Tot es desenvolupa de forma similar, salvant les grans distàncies que hi ha entre un Logos, un ésser humà o un àtom.
En aquest estudi sobre la consciència ens centrarem en el regne humà, però per poder comprendre com s'ha format la consciència i què significa realment,  ens hem d'allunyar molt en el temps.  

Al principi  només existeix l'Esperit, l'Ú inmanifestat, no existeix  cap manifestació egoica, mental, astral ni física. La Mònada  està en repòs en el seu Nirvana. Però degut ha haver assolit una etapa evolutiva avançada i al karma que la uneix amb el Logos planetari, decideix  encarnar  per seguir ampliant la consciència logoica i convertir-se  en  Creadora. 
A mesura que vagi sent conscient de la seva creació a través de les formes que  ha creat en cada Pla, expandirà la consciència en totes les dimensions de l'espai. 
Existeix una única Font espiritual de la qual en sorgeixen tots els éssers creats, que es divideixen i subdivideixen en infinitat de formes per crear Consciència.    
Quant la Mònada decideix crear (encarnar)  igual com ho fa el Logos, es divideix en dos aspectes de si mateixa; Esperit i Matèria, l'aspecte masculí i femení de la creació, el pol magnètic i l'elèctric, de on en sorgiran totes les dualitats que permetran desenvolupar la Consciència mentre romangui encarnada en les formes.    
A partir d'aquell moment començarà a actuar la Llei d'Atracció entre els oposats. D'aquesta manera neix la dualitat, les dues polaritats que es seguiran  atraient mentre duri la creació d'aquest univers, buscant incansablement retrobar la font de on van ser separats per tornar-se a unir.
Aquesta és la causa del llarg caminar i que tots seguim de forma gairebé inconscient  durant la major part de la nostre existència com humans.  
Quant  l'Esperit compenetra la Matèria neix  la Consciència. L'Aspecta intern i l'extern de la manifestació units però diferenciats, donen a Llum la Consciència.
L'home  no és enterament esperit, ni tampoc és enterament matèria, 
L'home és Consciència!  
Un exemple molt descriptiu d'aquest procés és la llum elèctrica que produeix una bombeta quant els dos filaments entre en contacte.
La consciència es pot mesurar en termes de Llum. Consciència i ment podem dir que son el mateix manifestant-se en diferents graus vibratoris i intensitat.        
Tot el que existeix, totes les formes físiques, astrals, mentals i egoiques, son centres de consciència que contribueixen a
desenvolupar-la universalment. 
Quant en siguem plenament conscients  descobrirem que la Consciència és el Camí  i que ens condueix als nostres orígens monàdics.   

                                                                 Marta Parramon

Invocació d'oferiment al Mestre !

Djwhal Khul

(Mestre Tibetà)

 Aquesta invocació la va donar el Mestre als Seus deixebles  perquè  la pronunciéssin mentalment amb plena consciència y responsabilitat de grup, en moments en que fos necessària la força interna de l' Ashrama per dur a terme el servei que havien de realitzar  

*

Soc un missatger de la Llum 

Soc un peregrí en el camí de l'Amor 

No camino sol i se que les grans ànimes i jo som Un,

i el servei que realitzem és Un.

La seva força és meva,

aquesta força la reclamo 

La meva força és de ells

i l'entrego voluntàriament. 

Com  Ànima camino sobre la Terra

Represento a l'Ú.

                                             D.K

Existència i consciència !

Quant entrem per primera vegada en els estudis teosòfics i  esotèrics  generalment ho fem induïts per una força interna que ens impulsa a trobar respostes que no trobem en la vida quotidiana i personal.
Generalment portem d'altres encarnacions tendències més o menys místiques  que en certa etapa de la vida present, es tornaran a manifestar amb força perquè seguim profunditzant en el nostre interior  continuant d'aquesta manera el camí ascendent que vam iniciar en el passat.  
Segurament hi haurà diverses raons per voler entrar en els coneixement ocults, cadascú segueix la seves pròpies tendències, però el que acostuma a ser més freqüent per aquells que son més devocionals,  és  anar a la recerca del Mestre per poder fer un servei.  Conèixer la naturalesa de  l'Ànima i saber com fer-ho per acostar-nos a ella. 

Les tendències del passat ens han conduït on som avui, però el camí està fet pels caminants ! i encara que de tant en tant ens aturem per descansar, ens haurem de tornar a posar en marxa si volem arribar al nostre destí. Hem de seguir incorporant en el nostre interior nous estats de consciència més amplis i més d'acord a l'etapa on hem arribat,  utilitzant  el discerniment i la discriminació, on les creences inculcades en el passat de que existeixen distàncies entre nosaltres i el Jo superior, siguin substituïdes per la certesa de que el Mestre, la l'Ànima  o el Jo superior (li podem donar diferents noms) està dins nostre, i és a dins on l'hem de buscar si el volem trobar, perquè tots en essència som divins.

Quant l'ésser humà comença a utilitzar la ment conscientment es revela en contra de qualsevol imposició i es comença a qüestionar tot allò que se li ha ensenyat o se l'ha obligat a creure.  Per això cal aprendre a pensar per un mateix.
Tot el que hem après en el passat distant o proper sobre religió o filosofia, ha estat tan sols una etapa dins d'aquest llarg recorregut, perquè en realitat no canviem de camí al entrar en nous estats de consciència, sinó que son la continuïtat de les etapes anteriors. 

Simbòlicament, a mesura que avancem va canviant el paisatge dins la nostre consciència. Comencem a veure la vida des de un altre perspectiva perquè la nostre ment  s'enfoca en un altre direcció. Llavors descobrim quelcom nou que desconeixíem i ens trobem amb nous companys de camí. 
Però quant iniciem el camí per primera vegada  som una multitud, conduïda per un guia que ens senyala cap a on ens hem de dirigir i ens dona les instruccions que hem de seguir per si no  volem perdre'ns.
Però aquest caminar és molt llarg i fatigós i molts dels companys es queden pel camí. Si seguim caminant tot i les dificultats i entrebancs que ens trobarem, cada cop ens anirem quedant més sols, perquè l'esforç terroritza i la gent desisteix de seguir caminant.
Llavors ja no hi haurà cap guia, serem nosaltres mateixos els que ens haurem d'orientar per poder arribar al nostre destí, 
i encara que no ho em buscat, ens trobarem la merescuda recompensa que ens hem guanyat amb tan d'esforç. 
El nostre objectiu és ben clar i ja no hi ha el perill de perdre'ns perquè la llum ha crescut dins nostre i ens il·lumina el Camí.  

Marta Parramon  

  

Trencar els Límits per Despertar !

Què entenem per despertar?

Quant a través del temps la ment s'ha anat desenvolupant i  a més hem assolit coneixements esotèrics, religiosos o teosòfics, arriba una vida en que la pròpia ànima ens impulsa a sintetitzar, per poder seguir ampliant la consciència fora dels límits concrets que nosaltres mateixos ens hem imposat.  

És necessari  

" separar el gra de la palla".

 Saber reconèixer les formes físiques, astrals i mentals com el vestit extern que cobreixen una realitat interna, ens fa descartar de la nostre ment allò que ja hem transcendit, és llavors quant apareix  en el nostre ésser intern una nova realitat pressentida i buscada, a vegades  inconscientment. Aquesta realitat ens revela Qui som en essència i el perquè som aquí. 
Com aquell que fa un examen de consciència, hauriem de saber  extreure  de dins nostre el que conté més significat. Allò que d'alguna manera considerem com el més essencial i valuós  que hem après i  que ha despertat en nosaltres  la inquietud d'anar sempre més enllà envers un objectiu superior.

D'aquesta manera podrem seguir destriant les restes per treure'n les llavors de més qualitat i tornar-les a plantar en terra fèrtil, rebutjant tot el que en etapes anteriors ens va ser útil per avançar, però que ara ja havent  fet la seva funció ho hem de deixar enrere per donar cabuda a una nova generació que està naixent dins nostre,   passant-ho pel sedàs  per descartar el que no és essencial.

Només quant fem lloc a la consciència hi podem incorporar quelcom nou i superior. 

De la mateixa manera com quant volem ascendir una muntanya amb la motxilla plena d'objectes inútils. Si no hi traiem pes i abandonem pel camí allò que ens dificulta l'ascensió , la fatiga podrà més que nosaltres i potser desistirem de seguir avançant renunciant a arribar al cim.  

Vivim immersos dins d'un escut que ens hem construït per protegir-nos de allò que d'alguna manera pot alterar el que hem conquerit amb tan d'esforç, però el que no hauriem de fer és quedar-nos agafats al passat en cap aspecte de la nostre vida. Totes les persones busquem seguretats, no només en la vida personal sinó també en els coneixements, les creences  religioses o filosòfiques que ens ofereixen un futur gloriós en el cel, el devachan o en el contacte amb el nostre Àngel solar, o en l'oportunitat de fer en altres encarnacions el que no volem o no podem fer en aquesta vida.

Trencar el límits no vol dir només canviar de sobte en una encarnació determinada en que es produeix una expansió de consciència, sinó deixar enrere a cada instant allò que pertany al passat i que ens limita la llibertat.
En aquestes renuncies constants hi ha  tendències personals de tota mena, costums prejudicis i tantes altres formes de pors  acumulades a través de moltes generacions. 

En cada pas que donem endavant ampliem el cercla on hi estem tancats i que ens ofereix un nou objectiu més ampli, més subtil  i ple de significat. 

Al llarg de l'evolució els éssers humans despertem a diferents estats de consciència.    El que som avui és el fruit del passat, però amb una consciència que hem anat sintetitzant en cada nova encarnació,  al incorporar noves  experiències  que ens en obert la ment a la comprensió del que és l'existència humana i quin és l'objectiu  del nostre Creador.

La consciència forma part de l'existència, no és només la consciència humana la que es desenvolupa sinó la consciència universal de tots els regnes de la naturalesa. Però hem de saber que el regne humà, per ser el més evolucionat dins dels regnes que es desenvolupen actualment en el nostre planeta, som els responsables d'atreure als regnes inferiors a nivells superior de consciència, doncs ells han de ascendir d'un regne a un altre fins arribar al regne humà, per seguir la trajectòria superior que estem seguint nosaltres. Tots els regnes de la naturalesa han de passar en un moment o altres de la seva evolució per el regne humà. Això ho sabem intel·lectualment  però encara no som plenament conscients de la responsabilitat que això comporta.
Hauríem de trencar el límits que ens confinen en la inèrcia del passat i entrar en la corrent de la nova era lliures del pes que tan ens condiciona, oberts a les noves Lleis que se'ns imposen. Si ens hi sabem adaptar, es complirà  l'esperança de germanor  i  la promesa  d'harmonia amb tots els regnes de la Naturalesa.

Marta Parramon Elies 

Aprendre a Viure per Construir un Nou Món !

Aquest és el repte que ens plantegem, immersos  com estem en un caos mundial sense precedents.

Ens ha tocat viure en un temps on l'evolució planetària ha arribat als extrems del materialisme. Les crisis que s'estan produint en tots els sectors humans, son producte d'una concreció generalitzada de valors materials en detriment dels valors superiors,  on els sentiments i la comprensió son ofegats i substituïts per la fredor i la insensibilitat de la ment egoista i separativa, i pel desig desmesurat de posseir.

La crisi econòmica mundial i individual és deguda a la mala utilització de les energies. 

L'or (els diners) és energia cristal·litzada i sabem que la riquesa d'un país es mesura per la quantitat d'or que te en les seves arques. Quant l'energia és retinguda o mal canalitzada, produeix una gran fricció al destruir els obstacles ( la resistència) que troba al seu pas,  fins que es pot alliberar  per poder seguir la seva trajectòria.
Observant l'astrologia  esotèrica que tracte de l'evolució de l'ànima, i sabent que estem entrant sota la influència de la constel·lació d'Aquari que ha de regir a tota una era i la nova civilització,  podem interpretar la situació actual del món i la manera com en podem sortir, si responem a les seves influències superiors. Al relacionar-ho amb el signe del Lleó que Aquari  té com a signe oposat en el zodíac, veurem molt clarament que l'individualisme de Lleó que és el que predomina actualment en la consciència de la gran majoria de la humanitat, l'hem de transformar en l'altruisme del  signe d'Aquari. Els signes oposats sempre es complementen i l'amor propi del Lleó, s'ha de transmutar en amor a la humanitat en la nova era. Aquest efecte es comença a veure en la bona voluntat de moltes persones i en l'altruisme que es demostra en el voluntariat en diversos  sectors de la societat.  

Els que hem entrat en els estudis teosòfics sabem molt bé el que representa per l'evolució espiritual el centre cardíac, tan si és del Logos solar, d'un Logos planetari, d'un país o d'un ésser humà. Podem dir amb certesa que l'or, que és el metall preciós que correspon al signe del Lleó és Amor cristal·litzat. Per això l'amor que predomina actualment en el món està basat en el diner, i per això hem arribat a les crisis i falta de veritable compassió i comprensió envers els altres, perquè estem retenint una energia que hauria de circular lliurement per tot el cos planetari, tal com ho fa la corrent sangínia per un cos humà, que quant es produeix alguna obstrucció pot arribar a provocar greus problemes salut, inclús la mort d'aquell cos o d'aquella civilització.

Quant ens resistim de forma continuada a seguir el curs de les energies que porten constants transformacions en les consciències, el karma que generem es precipita amb tota la seva força obligant-nos a rectificar,  fins que comprenem que la Vida i  l'Energia son inseparables i que si aturem l'Energia estem aturant  la Vida. 

Sabem perfectament que quant hem arribat a un punt on res del que posseïm ens omple ni ens dona la felicitat, el nostre ésser intern ens està fent veure que ens hem d'orientar en una nova direcció. Que és necessari canviar i que si no ho volem fer per les raons que sigui, la crisi s'eternitzarà fins que reaccionem després d'haver sofert les conseqüències de la  nostre resistència. 

Estem examinant la situació mundial, ja no es tracta només dels individus per separat  perquè les crisis de valors actual és mundial.

Davant de les influències negatives que ens envolten, serem capaços de no deixar-nos arrossegar i de ser nosaltres mateixos? Serem prou valents com per anar contra corrent quant tot el nostre entorn es considera "normal" i per tant per ells,  nosaltres no ho som?

Ens hem donat compta que durant llargues èpoques la humanitat hem anat  a cegues, i encara hi ha molts éssers humans en el món que ignoren  quina és la seva procedència divina?

Mentre no comprenguem el sentit íntim de la Unitat no sabrem Qui som, ni en el món hi deixarà d'haver guerres, desigualtats, fam i tristesa, i en comptes de construir  estarem destruint.

Procurem estar atents als esdeveniments que s'estan precipitant en l'àmbit polític, econòmic i social, perquè dins de les consciències s'estan produint canvis significatius. 

 Marta Parramon