lunes, 27 de agosto de 2012

El Simbolisme de les formes i els Devas de la Naturalesa !




Totes les formes existents que podem veure o percebre amb els nostres sentits físics son símbols que oculten realitats internes.
Cada forma creada és el vehicle o " el vestit" de l'entitat angèlica que l'ha construït i que l'utilitza per poder-se relacionar  amb el seu entorn, dur a terme el propòsit ocult de la seva especie particular i evolucionar conjuntament amb els altres regnes de la Naturalesa amb els quals hi està estretament vinculat. 
La forma d'un univers, d'una galàxia, d'un sistema solar, d'un planeta, així com cadascun dels individus dins de cada regne o de cada especie, com pot ser la fulla d'un arbre, una gota d'aigua, una papallona, un ocell, una persona, un àtom químic, son Devas! de diferents nivells evolutius i diferents propòsits pels quals en estat creats i se'n revestit de formes mes o menys subtils.
Quant mirem les coses però no les observem, només veiem la superfície, el "vestit". Generalment ens ho mirem de forma distant i no ens preguntem quina causa oculta hi ha en el fet que tots els regnes de la Naturalesa evolucionin i tendeixin a la bellesa i la perfecció.
El que permet que una forma es desenvolupi més o menys ràpid i arribi a perfeccionar-se al màxim, és degut a que la seva ànima li ha transmès la vida, conferint-li una qualitat pròpia que es manifesta visiblement en la seva aparença.
Saber observar les formes, ser plenament conscients que només son símbols i tractar de penetrar en el seu interior desenvolupa la intuïció i ens acosta a les Causes, a la consciència egoica, on l'Àngel Solar està expectant esperant que descorrem aquests vels de matèria que ens mantenen en la ignorància del que som en realitat.

Si estem interessats en descobrir els móns ocults, els seus regnes i la vida que si mou hi evoluciona, haurem d'aprendre a simplificar la nostre ment tan acostumada a acumul.lar coneixements, perquè en comptes de simplificar ens la complica i  nega la senzillesa de la realitat. Si ens podem desprendre d'aquest condicionaments, la nostre forma de veure i comprendre la vida serà mol més autèntica i més real.

Quant observem un arbre, un ocell, una gota d'aigua, una pedra,una papallona, una fulla que cau de l'arbre, una formiga, i tot el que ens podem trobar al nostre pas, hauríem de saber que dins seu hi ha una l'entitat dèvica o humana que l'habita. 
És pel seu mitjà que la forma pot viure i seguir el seu curs evolutiu.

El cos físic és el més comprimit dels  cossos que posseeix tota entitat. Però el deva que hi ha al darrere de la forma, aquell que l'ha construïda, és d'una subtilesa totalment etèria. Cada entitat ha assolit el seu propi nivell evolutiu i quant més evolucionada  és  més dilatada és la seva aura i mes 
lluminosos els seus colors. El deva construeix (a la Seva imatge i semblança) en el seu propi nivell, tal com se'ns diu que ho fa el Creador del nostre Univers.
Podem imaginar com és la forma etèria del deva que ha construït una amatista, una flor, un ocell o un ésser humà? perquè si som fets a imatge i semblança cada  forma  física ha de ser semblant al deva que l'ha construït.  

El dia que ens iniciem en el món de les Causes, cada forma que observem tindrà un nou significat per nosaltres. Un dels requisits 
necessaris per poder veure als devas és la puresa d'intenció, saber estimar, l'observació atenta i la capacitat d'utilitzar l'imaginació creadora. 

La humanitat estem desenvolupant la ment psicològica que ens endinsa més enllà del aparent. Aquesta capacitat ens acosta a les Causes i potser en un temps no massa llunyà  els Devas constructors es deixaran veure i començarem a col.laborar conscientment amb ells en la gran Obra Màgica de crear formes. Llavors el món de les aparences quedarà relegat al passat perquè viurem en el món de les Causes, unes causes que ens conduiran a altres realitats mol més enllà de la consciència egoica.

  
Marta Parramon

lunes, 20 de agosto de 2012

Intervenció Angèlica en els fenòmens parapsicològics !



Actualment la investigació que realitza la Ciència parapsicològica ha d'afrontar una serie de problemes que se li presenten a l'hora d'interpretar correctament la naturalesa dels ambients, que creen les formes psíquiques de la humanitat. 
La interpretació que se'ls dona encara es basa en el que es tradicional i arcaic, per això el problema és més difícil de resoldre quant intenten trobar el significat de les formes creades que hi ha en l'ambient astral o psíquic.
Un dels grans problemes és que el cos astral dels éssers humans actualment encara posseeix  un gran poder a l'hora de crearles, degut a la tendència emocional i de desitjos incontrolada. 
El cos astral emet unes  potents vibracions   que impregnen l'espai de certes energies perjudicials i que al agrupar-se produeixen formes astrals  mol nocives que es mantenen sobre l'aura planetària condicionant els desitjos, les emocions i els pensaments dels éssers humans. Però com ja sabem, el principi de dualitat existeix en tots els nivells i estats de consciència dins d'aquest univers i per tant, també es produeixen reaccions astrals que atrauen energies psíquiques de caràcter positiu, que al precipita-se sobre l'aura planetària creen sentiments, emocions i  impulsos de bona voluntat que son exterioritzats per aquells éssers humans integrats espiritualment.
En cada investigació i estudi  parapsicològic realment seriós, s'haurà de tenir en compte l'existència i activitat d'aquestes aglomeracions d'energia psíquica que es troben en certs nivells del pla astral  i reconèixer que la seva radiació i influència magnètica es reflecteix en tots els sectors de la vida organitzada de la humanitat, especialment en aquelles persones que son potentment psíquiques en els seus diferents nivells d'expressió i estats de consciència. 
Si això es té en compte, s'establiran les bases d'una nova investigació científica de l'estudi de la parapsicologia,
distingint clarament entre els fenomens psíquics de caràcter inferior i negatius que son els més freqüents, degut a escasa evolució mental i psíquica de la humanitat i els de tipus superior sorgits de l'activitat emocional dels éssers humans  dotats d'una elevada integració espiritual.
Si no es fa aquesta classificació entre les diferents formes psíquiques no serà possible explicar de forma convenient alguns dels fenomens parapsicològics que s'estan estudiant actualment, així com els que s'aniran produint a mesura que la humanitat evolucioni. 

Quan existeixi un control de les tendències psíquiques i s'elevin les energies del plexe Solar al centre Ajna, des de on s'ha d'expressar la personalitat integrada, es tancarà la corrent d'energia psíquica que prové dels nivells inferiors del pla astral, llavors obrirà les portes a noves avingudes que li donaran accés els nivells superiors on captarà les energies de bona voluntat i les noves i més gratificants formes psíquiques  creades pels deves dels nivells astrals més subtils. 
Per això és necessari un rigorós control astral per part dels investigadors en el camp de la Parapsicologia, especialment en aquest moments de gran  tensió psíquica i dràstiques transformacions planetàries. 
És l'única manera que es podrà extreure l'autèntic significat de tots els nivells del psiquisme, doncs fins ara la investigació parapsicològica només s'ha limitat a analitzar alguns dels fenòmens psíquics que es produeixen en els baixos nivells del pla astral. 
En realitat els fenòmens com la mediumnitat corrent i les materialitzacions físiques, només representen  reaccions magnètiques produïdes en l'ambient astral per els éssers humans, aquests ambients son reconeguts com " llocs altament psíquics" i també els que es realitzen de forma espontània en certs llocs de la Naturalesa, en els que per existir un camp magnètic apropiat, es produeixen fenòmens  paranormals que atrauen la atenció de les masses i son motius d'interès per els investigadors parapsicològics. 

Tota manifestació psíquica es produeix en l'Èter i és dins seu on es condiciona qualsevol tipus de manifestació psíquica sigui quin sigui el seu caràcter i significat. l'Èter és la substància universal que està en la base de la creació de totes les formes psíquiques i que generen fenòmens parapsicològics, tenint en compte que aquestes formes son construïdes pels deves quant condensen l'energia psíquica.   


Aquesta afirmació hauria de ser considerada essencial en l'estudi parapsicològic, sigui quin sigui el nivell on es produeixi i des de aquest punt de vista

s'hauria d'admetre que qualsevol fenomen
psíquic ha de ser inclòs  dins de l'espai de les grans zones astrals,  on el regne angèlic hi està polaritzat. 
És necessari  explicar de forma correcte els grans o petits efectes parapsicològics, però només serà possible si l'investigador decideix penetrar en les noves dimensions ocultes i aprendre a extreure d'elles tots els possibles significats mentals.
Així serà possible  conèixer la causa de tots els fenomens psíquics i no solament estudiar els seus efectes en els ambients socials del món, particularment en els éssers humans. 

Així doncs, tota forma de psiquisme i tot fenomen  parapsicològic és un resultat de l'activitat dels deves que ocupen els èters de l'espai. La seva missió és materialitzar els impulsos magnètics humans, transformant

l'energia en matèria, densificant-la fins l'extrem de construir amb ella tota mena de formes i  situacions en l'ambient psíquic de la humanitat. 
En aquestes formes psíquiques a més de ser produïdes per persones de tendències astrals  de baixa vibració, si han d'afegir les de certs animals (considerats altament psíquics) com els gats, les serps, certes aus nocturnes et...
El resultat d'aquesta densificació dels èters
o energia  psíquica és l'ectoplasma, la condensació de l'energia etèria per efecte de la pressió dèvica dels nivells inferiors del Pla astral, fins crear formes objectives de gran
solidesa i persistència. 

Des de el punt de vista esotèric aquestes formes o materialitzacions son un perill per la integritat espiritual del món, doncs estan enllaçades a altres etapes d'evolució planetària que hauria de haver estat transcendides fa mol de temps.  

La missió futura dels investigadors en la parapsicologia serà "la destrucció d'aquestes formes" i no solament l'estudi dels fenomens que provoquen en l'èter.
En els moments actuals aquest  estudi preliminar és necessari, però no s'ha d'oblidar que l'activitat essencial  de servei consisteix en " purificar l'ambient astral del món".

 
Marta Parramon

viernes, 10 de agosto de 2012

La Vida Oculta i els Misteris de la Creació ! (Els Egrègors) 1ª part



Els Egregors

(1ª part)

Aquest tema te una gran importància no solament des de l'angle científic sinó també des de l'angle psicològic. Doncs un Egregor és un nucli de substància psíquica amb un centre de consciència dèvica.
Què son les forces dèviques? n'hem parlat en altres apartats d'aquest bloc... Son les reaccions de l'espai a qualsevol dels estats de consciència humà. 
Amb això volem dir que els egregors son creacions típicament humanes.
Tots els egregors son formes psíquiques, però no totes les formes psíquiques son egregors...

L'egregor és l'obra individual o col.lectiva de la humanitat   que crea el seu destí o karma. En general moltes persones quant es parla del karma creuen que és quelcom imposat al marge de la seva voluntat, que els obliga a viure i a seguir per uns camins que no  en escollit ells. 
Però el  karma l'ha creat el jo a través del temps; és el fruit de les seves pròpies obres i és el mateix home que amb el temps s'ha d'alliberar del seu destí.
Quant parlem del karma hem de referir.nos especialment als egregors que constitueixen la cultura, las civilitzacions i la historia de la humanitat. No pensem que el karma ens bé de la divinitat. Nosaltres la humanitat som la seva representació i com a tals tenim un poder creador (encara que limitat) i que utilitzem generalment  de forma inconscient. El quart regne de la naturalesa, l'humà,  és el centre de l'evolució planetària, el regne que desenvolupa la auto consciència, capaç d'utilitzar la seva ment creadora per atreure de l'espai  tots els egregors que construeix i ha construït a través del temps en col·laboració amb les forces dèviques. 
Aquestes reaccions que provoquem en cada estat de consciència fan que l'evolució vagi endavant, son el motor de la vida. Una vida sense evolució ni consciència no existeix, almenys  des de l'angle psicològic.
No podem concebre la vida, el karma, l'amor ni la consciència  de  l'individu  sense comptar amb la creativitat. Si som part de la voluntat de Déu, en la mesura que som conscients o inconscients d'aquesta voluntat estem capacitats per crear.
El que anem creant serà positiu o no, segons  els estats de consciència que cultivem amb les nostres relacions socials, familiars, profesionals...
La atracció que els  éssers humans individualment em sentit envers el bé o el mal, ha creat poderosos egregors a través del temps. Un d'aquest egregors el definim esotèricament, com  (el Guardià de de les Ombres) i que místicament se'l pot qualificar com la representació dels 7 pecats capitals. Per altre part  i establin l'equilibri entre aquesta dualitat, tenim totes les tendències humanes dirigides al bé, constituint una l'altre gran entitat que anomenem (l'Àngel de la Presencia).
Aquestes dues entitats son la cristal·lització del que definim com el bé i el mal.Unes persones es senten atretes pel bé i altres pel mal i en aquesta polaritat es debat la humanitat en mig d'un núvol de conflictes que veiem per tot arreu.
La finalitat del regne humà és situar-se per sobre d'aquest parell d'oposats. Aquest és el camí que tot espirant espiritual persegueix. Ens preguntem si algun dia ens en podrem alliberar?
En el cas d'una malaltia, no estem lluitant amb una forma subjectiva sinó que l'egregor és tan objectiu que  quant comença el seu treball la persona està perduda, perquè l'ànima no ha sabut distingir entre la malaltia com símptoma i  la malaltia quant s'ha apoderat de la forma biològica. És aquí on fracassa la ciència mèdica tot i les seves conquestes perquè no acaba de penetrar en el món de les energies, en el món de les causes. Està lluitant contra una malaltia i ho fa a l'ombra perquè la malaltia i el dolor és una entitat vivent creada, gestada i mantinguda per el propi ésser humà. I fins que l'home no hagi pogut exclouré aquests egregors creats en el temps en els nivells psíquics, la ciència no trobarà la manera de sol.lucionar els problemes físics i biològics de la humanitat. 
Ens preguntem com pot ser que una malaltia la haguem vitalitzat nosaltres mateixos? . Hem de saber que no només seguim creant egregors, sinó que estem lluitant amb egregors que van crear  les primeres races humanes i que per les tendències instintives o emocionals desenfrenades les estem atraient a la nostre vida, quant les hauríem d'haver transcendit fa molt de temps.  
El concepte del temps i l'espai no regeix per els egregors ni per les entitats dèviques que els vitalitzen.
Quant arribem a certa etapa evolutiva hem de saber diferenciar un egregor d'un ésser real. Les persones que durant segles en adorat la imatge de Crist, d'un sant, de Buda o d'un líder en qualsevol sector de la humanitat, amb la seva devoció en creat un potentíssim egregor d'aquell ésser, una imatge que no és real, però que li han donat vida i l'en revestida de les qualitat que els mateixos éssers humans li en conferit.  
Això és el que ens pot fer pensar fins a quin punt  som conscients de la Realitat.  
En el pla psíquic hi ha multitud de formes psíquiques  que no son egregors , això significa que son formes em les quals,  la humanitat no hi te res a fer ni mai hi podrà lluitar, perquè son formes reals.
Però si que podem destruir el fruit de les nostres accions, a tots els egregors que hem creat a través del temps des de la Lemuria i la raça Atlant, constituint nuclis d'energia negativa que estan imprimint en l'èter un moviment mol difícil de control.lar.
Si reflexionem sobre el que comporta el dolor, la ira, l'odi , la gelosia, la crueltat, tot el que podem entendre com defectes humans, tindrem una idea mol ajustada de la veritat.


                                                               Marta Parramon

viernes, 3 de agosto de 2012

Què és el que busquem ?



Cada ésser humà persegueix un objectiu en la seva vida  ja sigui d'índole personal o més íntim i espiritual.
Com que l'esoterisme tracta de la vida oculta  ens centrarem en aquesta tendència fortament magnètica que ens atrau envers la perfecció interna.

Sabem que cada persona segueix el seu propi camí però la humanitat en conjunt i en essència, reaccionem de forma mol similar davant dels reptes que ens posa l'ànima en el camí  que condueix a la perfecció. No podem oblidar que l'ànima és Una i els individus tan sols som guspires del foc que irradia el Seu Cor.
Les preguntes que ens venen a la ment al principi  no son resoltes  perquè  no tenim clar cap a on ens dirigim, busquem quelcom que ens permeti veure una mica de llum en el camí que hem iniciat, un camí desconegut i al principi incert.
Busquem la perfecció?
Què creiem que és la perfecció? perquè la perfecció no la podem entendre com una finalitat sinó com un etern moviment.
Sentim dins nostre una gran inquietud, quelcom que ens impulsa a voler saber... però hi ha tant per saber...!
Quant  aquesta inquietud s'accentua  es produeix un canvi en les corrents magnètiques que flueixen dins la nostre consciència i que ens connecten amb fonts d'energia similars a la assolida.
És llavors quant acostuma a passar que en la nostre vida de relacions es produeixin canvis i separacions personals. Quant internament ens orientem en noves direccions el nostre entorn canvia perquè nosaltres també hem canviat. 
Ens "desconnectem" d'uns valors que per nosaltres ja no son primordials. Ara l'objectiu és un altre, més intern i menys materialista.
En aquesta etapa del camí es produeixen fets importants que ens indican una nova direcció. Potser ens regalen un llibre, coneixem a una persona especial, tenim un somni inspirador o sentim una conversa que desperta dins nostre quelcom adormit. És l'inici del camí que ens senyala un objectiu superior.
La tendència és a precipitar-nos en la recerca de respostes i preguntes que ens comencem a fer sobre el transcendent. Comença a fer-se notar la ment abstracte  que es barreja amb la ment analítica i concreta. Tractem de comprendre de forma pràctica allò que pertany al món on la forma no existeix. És una etapa d'aprenentatge. 
El coneixement per si sol  no ens fa avançar en aquest camí que hem iniciat, però de moment es necessari. 
Cal fer un reajustament dels nostres valors per adaptar la vida personal a la consciència que anem expandint. Generalment ho fem al revés, pensem que l'ànima és qui s'ha d'adaptar a la personalitat.

Els coneixements esotèrics que anem assolint es poden mesurar en termes de llum, una llum mental que pot arribar a ser mol poderosa, però que quant no estem prou preparats per assimilar-la  ens pot provocar la ceguesa interna. 

Un excés d'informació espiritual o d'alguns temes mol esotèrics poden produir una gran confusió quant no estem encara capacitats per comprendre i en comptes de expandir-nos la consciència l'ennuvola i ens desvia del camí.
Quant va emergint la comprensió no podem retenir l'energia del que hem conquerit, perquè tota informació superior esotèrica es pràcticament Foc, i aquesta informació ha de ser transmesa en forma de servei. Si la retenim en la ment, algunes cèl.lules del cervell poden ser greument afectades  amb el consegüent desequilibri del sistema nerviós.
Per seguir avançant en aquest camí ascendent haurem de fer grans transformacions en el caràcter i això crearà grans tensions amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos, perquè  haurem de sotmetre als elementals dels nostres cossos a la voluntat superior. És una decisió difícil la que hem de prendre (però, amb total llibertat) al donar el pas definitiu, perquè les amistats i relacions familiars en general no comprendran el canvi que estem fent i llavors per por a la renuncia i a perdre el que ens dona seguretat personal, ens mostrarem al món representant un paper en la vida quotidiana que no es correspon amb el que som, donant una imatge falsa. No vivim plenament com personalitat ni tampoc com ànimes, ens fa por anar contra corrent del que fa la majoria. 
Aquesta és una etapa de grans probes a tots nivells fins el moment en que l'ànima prendrà possessió dels seus vehicles i llavors la vida egoista de la personalitat es transformarà en l'altruïsme del Jo superior. 

El Mestre Tibetà descriu la vida del deixeble que es consagra al servei de la humanitat i al mateix temps viu una vida de relacions socials i familiars, dient que, "El deixeble viu en el món sense ser del món" 
El deixeble no és un Mestre però tampoc pertany a la humanitat comú. Està amb els braços estesos entre cel i terra, una ma estesa avall fent de pont d'unió per conduir als seus germans que cerquen trobar la llum fins on ell ha arribat i l'altre estesa mirant al cel on l'amor del Mestre intern li transmet la força suficient per poder-se mantenir "clavat en aquesta Creu" per voluntat pròpia i per compassió envers la humanitat.  
El deixeble no espera cap recompensa  pel servei que realitza, però al expandir la consciència i a mesura que entrega la seva vida al servei del Mestre, la visió interna de la vida oculta se li mostrarà progressivament en tota la seva grandesa, així com també els poders espirituals pròpis de l'evolució assolida. 
La compensació serà interna i sempre tindrem un objectiu superior al davant, un indicador que ens senyalarà que no ens hem separat del Camí.  

Marta Parramon Elies

La Teosofía en la Nueva Era !