Trencar els Límits per Despertar !

Què entenem per despertar?

Quant a través del temps la ment s'ha anat desenvolupant i  a més hem assolit coneixements esotèrics, religiosos o teosòfics, arriba una vida en que la pròpia ànima ens impulsa a sintetitzar, per poder seguir ampliant la consciència fora dels límits concrets que nosaltres mateixos ens hem imposat.  

És necessari  

" separar el gra de la palla".

 Saber reconèixer les formes físiques, astrals i mentals com el vestit extern que cobreixen una realitat interna, ens fa descartar de la nostre ment allò que ja hem transcendit, és llavors quant apareix  en el nostre ésser intern una nova realitat pressentida i buscada, a vegades  inconscientment. Aquesta realitat ens revela Qui som en essència i el perquè som aquí. 
Com aquell que fa un examen de consciència, hauriem de saber  extreure  de dins nostre el que conté més significat. Allò que d'alguna manera considerem com el més essencial i valuós  que hem après i  que ha despertat en nosaltres  la inquietud d'anar sempre més enllà envers un objectiu superior.

D'aquesta manera podrem seguir destriant les restes per treure'n les llavors de més qualitat i tornar-les a plantar en terra fèrtil, rebutjant tot el que en etapes anteriors ens va ser útil per avançar, però que ara ja havent  fet la seva funció ho hem de deixar enrere per donar cabuda a una nova generació que està naixent dins nostre,   passant-ho pel sedàs  per descartar el que no és essencial.

Només quant fem lloc a la consciència hi podem incorporar quelcom nou i superior. 

De la mateixa manera com quant volem ascendir una muntanya amb la motxilla plena d'objectes inútils. Si no hi traiem pes i abandonem pel camí allò que ens dificulta l'ascensió , la fatiga podrà més que nosaltres i potser desistirem de seguir avançant renunciant a arribar al cim.  

Vivim immersos dins d'un escut que ens hem construït per protegir-nos de allò que d'alguna manera pot alterar el que hem conquerit amb tan d'esforç, però el que no hauriem de fer és quedar-nos agafats al passat en cap aspecte de la nostre vida. Totes les persones busquem seguretats, no només en la vida personal sinó també en els coneixements, les creences  religioses o filosòfiques que ens ofereixen un futur gloriós en el cel, el devachan o en el contacte amb el nostre Àngel solar, o en l'oportunitat de fer en altres encarnacions el que no volem o no podem fer en aquesta vida.

Trencar el límits no vol dir només canviar de sobte en una encarnació determinada en que es produeix una expansió de consciència, sinó deixar enrere a cada instant allò que pertany al passat i que ens limita la llibertat.
En aquestes renuncies constants hi ha  tendències personals de tota mena, costums prejudicis i tantes altres formes de pors  acumulades a través de moltes generacions. 

En cada pas que donem endavant ampliem el cercla on hi estem tancats i que ens ofereix un nou objectiu més ampli, més subtil  i ple de significat. 

Al llarg de l'evolució els éssers humans despertem a diferents estats de consciència.    El que som avui és el fruit del passat, però amb una consciència que hem anat sintetitzant en cada nova encarnació,  al incorporar noves  experiències  que ens en obert la ment a la comprensió del que és l'existència humana i quin és l'objectiu  del nostre Creador.

La consciència forma part de l'existència, no és només la consciència humana la que es desenvolupa sinó la consciència universal de tots els regnes de la naturalesa. Però hem de saber que el regne humà, per ser el més evolucionat dins dels regnes que es desenvolupen actualment en el nostre planeta, som els responsables d'atreure als regnes inferiors a nivells superior de consciència, doncs ells han de ascendir d'un regne a un altre fins arribar al regne humà, per seguir la trajectòria superior que estem seguint nosaltres. Tots els regnes de la naturalesa han de passar en un moment o altres de la seva evolució per el regne humà. Això ho sabem intel·lectualment  però encara no som plenament conscients de la responsabilitat que això comporta.
Hauríem de trencar el límits que ens confinen en la inèrcia del passat i entrar en la corrent de la nova era lliures del pes que tan ens condiciona, oberts a les noves Lleis que se'ns imposen. Si ens hi sabem adaptar, es complirà  l'esperança de germanor  i  la promesa  d'harmonia amb tots els regnes de la Naturalesa.

Marta Parramon Elies