La Consciència és Universal !

Al iniciar l'estudi sobre la consciència estem tractant de comprendre un dels grans Misteris de la Creació.
Generalment es creu que l'únic regne de la naturalesa  que desenvolupa la consciència és el regne humà. 
Però no és així, perquè la Consciència és Universal.
Totes les entitats que existeixen dins de la creació posseeixen un centre de consciència, des de el macro  fins el microcosmos, tan si es tracte del gran Logos creador d'un Univers, com si ho fem sobre l'entitat que es desenvolupa en una partícula atòmica.

Tots el regnes de la naturalesa desenvolupen un tipus particular de consciència que es correspon amb el seu regne. Cada unitat per separat  és una entitat conscient, així com ho és cada element del que estan constituïdes les formes.

Tot és Vida i tot és Consciència en la manifestació creadora del Logos.

La Llei de Analogia ben aplicada ens pot donar la clau que ens permetrà comprendre el que Hermes Trismegistus va dir en temps molt llunyà: " Igual és a dalt que a baix i igual és a baix que a dalt" - " igual és el microcosmos que el macrocosmos" Tot es desenvolupa de forma similar, salvant les grans distàncies que hi ha entre un Logos, un ésser humà o un àtom.
En aquest estudi sobre la consciència ens centrarem en el regne humà, però per poder comprendre com s'ha format la consciència i què significa realment,  ens hem d'allunyar molt en el temps.  

Al principi  només existeix l'Esperit, l'Ú inmanifestat, no existeix  cap manifestació egoica, mental, astral ni física. La Mònada  està en repòs en el seu Nirvana. Però degut ha haver assolit una etapa evolutiva avançada i al karma que la uneix amb el Logos planetari, decideix  encarnar  per seguir ampliant la consciència logoica i convertir-se  en  Creadora. 
A mesura que vagi sent conscient de la seva creació a través de les formes que  ha creat en cada Pla, expandirà la consciència en totes les dimensions de l'espai. 
Existeix una única Font espiritual de la qual en sorgeixen tots els éssers creats, que es divideixen i subdivideixen en infinitat de formes per crear Consciència.    
Quant la Mònada decideix crear (encarnar)  igual com ho fa el Logos, es divideix en dos aspectes de si mateixa; Esperit i Matèria, l'aspecte masculí i femení de la creació, el pol magnètic i l'elèctric, de on en sorgiran totes les dualitats que permetran desenvolupar la Consciència mentre romangui encarnada en les formes.    
A partir d'aquell moment començarà a actuar la Llei d'Atracció entre els oposats. D'aquesta manera neix la dualitat, les dues polaritats que es seguiran  atraient mentre duri la creació d'aquest univers, buscant incansablement retrobar la font de on van ser separats per tornar-se a unir.
Aquesta és la causa del llarg caminar i que tots seguim de forma gairebé inconscient  durant la major part de la nostre existència com humans.  
Quant  l'Esperit compenetra la Matèria neix  la Consciència. L'Aspecta intern i l'extern de la manifestació units però diferenciats, donen a Llum la Consciència.
L'home  no és enterament esperit, ni tampoc és enterament matèria, 
L'home és Consciència!  
Un exemple molt descriptiu d'aquest procés és la llum elèctrica que produeix una bombeta quant els dos filaments entre en contacte.
La consciència es pot mesurar en termes de Llum. Consciència i ment podem dir que son el mateix manifestant-se en diferents graus vibratoris i intensitat.        
Tot el que existeix, totes les formes físiques, astrals, mentals i egoiques, son centres de consciència que contribueixen a
desenvolupar-la universalment. 
Quant en siguem plenament conscients  descobrirem que la Consciència és el Camí  i que ens condueix als nostres orígens monàdics.   

                                                                 Marta Parramon