Intervenció Angèlica en els fenòmens parapsicològics !

Actualment la investigació que realitza la Ciència parapsicològica ha d'afrontar una serie de problemes que se li presenten a l'hora d'interpretar correctament la naturalesa dels ambients, que creen les formes psíquiques de la humanitat. 
La interpretació que se'ls dona encara es basa en el que es tradicional i arcaic, per això el problema és més difícil de resoldre quant intenten trobar el significat de les formes creades que hi ha en l'ambient astral o psíquic.
Un dels grans problemes és que el cos astral dels éssers humans actualment encara posseeix  un gran poder a l'hora de crearles, degut a la tendència emocional i de desitjos incontrolada. 
El cos astral emet unes  potents vibracions   que impregnen l'espai de certes energies perjudicials i que al agrupar-se produeixen formes astrals  mol nocives que es mantenen sobre l'aura planetària condicionant els desitjos, les emocions i els pensaments dels éssers humans. Però com ja sabem, el principi de dualitat existeix en tots els nivells i estats de consciència dins d'aquest univers i per tant, també es produeixen reaccions astrals que atrauen energies psíquiques de caràcter positiu, que al precipita-se sobre l'aura planetària creen sentiments, emocions i  impulsos de bona voluntat que son exterioritzats per aquells éssers humans integrats espiritualment.
En cada investigació i estudi  parapsicològic realment seriós, s'haurà de tenir en compte l'existència i activitat d'aquestes aglomeracions d'energia psíquica que es troben en certs nivells del pla astral  i reconèixer que la seva radiació i influència magnètica es reflecteix en tots els sectors de la vida organitzada de la humanitat, especialment en aquelles persones que son potentment psíquiques en els seus diferents nivells d'expressió i estats de consciència. 
Si això es té en compte, s'establiran les bases d'una nova investigació científica de l'estudi de la parapsicologia,
distingint clarament entre els fenomens psíquics de caràcter inferior i negatius que son els més freqüents, degut a escasa evolució mental i psíquica de la humanitat i els de tipus superior sorgits de l'activitat emocional dels éssers humans  dotats d'una elevada integració espiritual.
Si no es fa aquesta classificació entre les diferents formes psíquiques no serà possible explicar de forma convenient alguns dels fenomens parapsicològics que s'estan estudiant actualment, així com els que s'aniran produint a mesura que la humanitat evolucioni. 

Quan existeixi un control de les tendències psíquiques i s'elevin les energies del plexe Solar al centre Ajna, des de on s'ha d'expressar la personalitat integrada, es tancarà la corrent d'energia psíquica que prové dels nivells inferiors del pla astral, llavors obrirà les portes a noves avingudes que li donaran accés els nivells superiors on captarà les energies de bona voluntat i les noves i més gratificants formes psíquiques  creades pels deves dels nivells astrals més subtils. 
Per això és necessari un rigorós control astral per part dels investigadors en el camp de la Parapsicologia, especialment en aquest moments de gran  tensió psíquica i dràstiques transformacions planetàries. 
És l'única manera que es podrà extreure l'autèntic significat de tots els nivells del psiquisme, doncs fins ara la investigació parapsicològica només s'ha limitat a analitzar alguns dels fenòmens psíquics que es produeixen en els baixos nivells del pla astral. 
En realitat els fenòmens com la mediumnitat corrent i les materialitzacions físiques, només representen  reaccions magnètiques produïdes en l'ambient astral per els éssers humans, aquests ambients son reconeguts com " llocs altament psíquics" i també els que es realitzen de forma espontània en certs llocs de la Naturalesa, en els que per existir un camp magnètic apropiat, es produeixen fenòmens  paranormals que atrauen la atenció de les masses i son motius d'interès per els investigadors parapsicològics. 

Tota manifestació psíquica es produeix en l'Èter i és dins seu on es condiciona qualsevol tipus de manifestació psíquica sigui quin sigui el seu caràcter i significat. l'Èter és la substància universal que està en la base de la creació de totes les formes psíquiques i que generen fenòmens parapsicològics, tenint en compte que aquestes formes son construïdes pels deves quant condensen l'energia psíquica.   

Aquesta afirmació hauria de ser considerada essencial en l'estudi parapsicològic, sigui quin sigui el nivell on es produeixi i des de aquest punt de vista
s'hauria d'admetre que qualsevol fenomen
psíquic ha de ser inclòs  dins de l'espai de les grans zones astrals,  on el regne angèlic hi està polaritzat. 
És necessari  explicar de forma correcte els grans o petits efectes parapsicològics, però només serà possible si l'investigador decideix penetrar en les noves dimensions ocultes i aprendre a extreure d'elles tots els possibles significats mentals.
Així serà possible  conèixer la causa de tots els fenomens psíquics i no solament estudiar els seus efectes en els ambients socials del món, particularment en els éssers humans. 

Així doncs, tota forma de psiquisme i tot fenomen  parapsicològic és un resultat de l'activitat dels deves que ocupen els èters de l'espai. La seva missió és materialitzar els impulsos magnètics humans, transformant
l'energia en matèria, densificant-la fins l'extrem de construir amb ella tota mena de formes i  situacions en l'ambient psíquic de la humanitat. 
En aquestes formes psíquiques a més de ser produïdes per persones de tendències astrals  de baixa vibració, si han d'afegir les de certs animals (considerats altament psíquics) com els gats, les serps, certes aus nocturnes et...
El resultat d'aquesta densificació dels èters
o energia  psíquica és l'ectoplasma, la condensació de l'energia etèria per efecte de la pressió dèvica dels nivells inferiors del Pla astral, fins crear formes objectives de gran
solidesa i persistència. 

Des de el punt de vista esotèric aquestes formes o materialitzacions son un perill per la integritat espiritual del món, doncs estan enllaçades a altres etapes d'evolució planetària que hauria de haver estat transcendides fa mol de temps.  
La missió futura dels investigadors en la parapsicologia serà "la destrucció d'aquestes formes" i no solament l'estudi dels fenomens que provoquen en l'èter.
En els moments actuals aquest  estudi preliminar és necessari, però no s'ha d'oblidar que l'activitat essencial  de servei consisteix en " purificar l'ambient astral del món".

 

Marta Parramon Elies

La Vida Oculta i els Misteris de la Creació ! (Els Egrègors) 1ª part

Els Egregors

(1ª part)

Aquest tema te una gran importància no solament des de l'angle científic sinó també des de l'angle psicològic. Doncs un Egregor és un nucli de substància psíquica amb un centre de consciència dèvica.

Què son les forces dèviques? n'hem parlat en altres apartats d'aquest bloc... Son les reaccions de l'espai a qualsevol dels estats de consciència humà. 
Amb això volem dir que els egregors son creacions típicament humanes.
Tots els egregors son formes psíquiques, però no totes les formes psíquiques son egregors...

L'egregor és l'obra individual o col.lectiva de la humanitat   que crea el seu destí o karma. En general moltes persones quant es parla del karma creuen que és quelcom imposat al marge de la seva voluntat, que els obliga a viure i a seguir per uns camins que no  en escollit ells. 
Però el  karma l'ha creat el jo a través del temps; és el fruit de les seves pròpies obres i és el mateix home que amb el temps s'ha d'alliberar del seu destí.
Quant parlem del karma hem de referir.nos especialment als egregors que constitueixen la cultura, las civilitzacions i la historia de la humanitat. No pensem que el karma ens bé de la divinitat. Nosaltres la humanitat som la seva representació i com a tals tenim un poder creador (encara que limitat) i que utilitzem generalment  de forma inconscient. El quart regne de la naturalesa, l'humà,  és el centre de l'evolució planetària, el regne que desenvolupa la auto consciència, capaç d'utilitzar la seva ment creadora per atreure de l'espai  tots els egregors que construeix i ha construït a través del temps en col·laboració amb les forces dèviques. 
Aquestes reaccions que provoquem en cada estat de consciència fan que l'evolució vagi endavant, son el motor de la vida. Una vida sense evolució ni consciència no existeix, almenys  des de l'angle psicològic.
No podem concebre la vida, el karma, l'amor ni la consciència  de  l'individu  sense comptar amb la creativitat. Si som part de la voluntat de Déu, en la mesura que som conscients o inconscients d'aquesta voluntat estem capacitats per crear.
El que anem creant serà positiu o no, segons  els estats de consciència que cultivem amb les nostres relacions socials, familiars, profesionals...
La atracció que els  éssers humans individualment em sentit envers el bé o el mal, ha creat poderosos egregors a través del temps. Un d'aquest egregors el definim esotèricament, com  (el Guardià de de les Ombres) i que místicament se'l pot qualificar com la representació dels 7 pecats capitals. Per altre part  i establin l'equilibri entre aquesta dualitat, tenim totes les tendències humanes dirigides al bé, constituint una l'altre gran entitat que anomenem (l'Àngel de la Presencia).
Aquestes dues entitats son la cristal·lització del que definim com el bé i el mal.Unes persones es senten atretes pel bé i altres pel mal i en aquesta polaritat es debat la humanitat en mig d'un núvol de conflictes que veiem per tot arreu.
La finalitat del regne humà és situar-se per sobre d'aquest parell d'oposats. Aquest és el camí que tot espirant espiritual persegueix. Ens preguntem si algun dia ens en podrem alliberar?
En el cas d'una malaltia, no estem lluitant amb una forma subjectiva sinó que l'egregor és tan objectiu que  quant comença el seu treball la persona està perduda, perquè l'ànima no ha sabut distingir entre la malaltia com símptoma i  la malaltia quant s'ha apoderat de la forma biològica. És aquí on fracassa la ciència mèdica tot i les seves conquestes perquè no acaba de penetrar en el món de les energies, en el món de les causes. Està lluitant contra una malaltia i ho fa a l'ombra perquè la malaltia i el dolor és una entitat vivent creada, gestada i mantinguda per el propi ésser humà. I fins que l'home no hagi pogut exclouré aquests egregors creats en el temps en els nivells psíquics, la ciència no trobarà la manera de sol.lucionar els problemes físics i biològics de la humanitat. 
Ens preguntem com pot ser que una malaltia la haguem vitalitzat nosaltres mateixos? . Hem de saber que no només seguim creant egregors, sinó que estem lluitant amb egregors que van crear  les primeres races humanes i que per les tendències instintives o emocionals desenfrenades les estem atraient a la nostre vida, quant les hauríem d'haver transcendit fa molt de temps.  
El concepte del temps i l'espai no regeix per els egregors ni per les entitats dèviques que els vitalitzen.
Quant arribem a certa etapa evolutiva hem de saber diferenciar un egregor d'un ésser real. Les persones que durant segles en adorat la imatge de Crist, d'un sant, de Buda o d'un líder en qualsevol sector de la humanitat, amb la seva devoció en creat un potentíssim egregor d'aquell ésser, una imatge que no és real, però que li han donat vida i l'en revestida de les qualitat que els mateixos éssers humans li en conferit.  
Això és el que ens pot fer pensar fins a quin punt  som conscients de la Realitat.  
En el pla psíquic hi ha multitud de formes psíquiques  que no son egregors , això significa que son formes em les quals,  la humanitat no hi te res a fer ni mai hi podrà lluitar, perquè son formes reals.
Però si que podem destruir el fruit de les nostres accions, a tots els egregors que hem creat a través del temps des de la Lemuria i la raça Atlant, constituint nuclis d'energia negativa que estan imprimint en l'èter un moviment mol difícil de control.lar.
Si reflexionem sobre el que comporta el dolor, la ira, l'odi , la gelosia, la crueltat, tot el que podem entendre com defectes humans, tindrem una idea mol ajustada de la veritat.

                                                               Marta Parramon

Què és el que busquem ?

Cada ésser humà persegueix un objectiu en la seva vida  ja sigui d'índole personal o més íntim i espiritual.
Com que l'esoterisme tracta de la vida oculta  ens centrarem en aquesta tendència fortament magnètica que ens atrau envers la perfecció interna.

Sabem que cada persona segueix el seu propi camí però la humanitat en conjunt i en essència, reaccionem de forma mol similar davant dels reptes que ens posa l'ànima en el camí  que condueix a la perfecció. No podem oblidar que l'ànima és Una i els individus tan sols som guspires del foc que irradia el Seu Cor.
Les preguntes que ens venen a la ment al principi  no son resoltes  perquè  no tenim clar cap a on ens dirigim, busquem quelcom que ens permeti veure una mica de llum en el camí que hem iniciat, un camí desconegut i al principi incert.
Busquem la perfecció?
Què creiem que és la perfecció? perquè la perfecció no la podem entendre com una finalitat sinó com un etern moviment.
Sentim dins nostre una gran inquietud, quelcom que ens impulsa a voler saber... però hi ha tant per saber...!
Quant  aquesta inquietud s'accentua  es produeix un canvi en les corrents magnètiques que flueixen dins la nostre consciència i que ens connecten amb fonts d'energia similars a la assolida.
És llavors quant acostuma a passar que en la nostre vida de relacions es produeixin canvis i separacions personals. Quant internament ens orientem en noves direccions el nostre entorn canvia perquè nosaltres també hem canviat. 
Ens "desconnectem" d'uns valors que per nosaltres ja no son primordials. Ara l'objectiu és un altre, més intern i menys materialista.
En aquesta etapa del camí es produeixen fets importants que ens indican una nova direcció. Potser ens regalen un llibre, coneixem a una persona especial, tenim un somni inspirador o sentim una conversa que desperta dins nostre quelcom adormit. És l'inici del camí que ens senyala un objectiu superior.
La tendència és a precipitar-nos en la recerca de respostes i preguntes que ens comencem a fer sobre el transcendent. Comença a fer-se notar la ment abstracte  que es barreja amb la ment analítica i concreta. Tractem de comprendre de forma pràctica allò que pertany al món on la forma no existeix. És una etapa d'aprenentatge. 
El coneixement per si sol  no ens fa avançar en aquest camí que hem iniciat, però de moment es necessari. 
Cal fer un reajustament dels nostres valors per adaptar la vida personal a la consciència que anem expandint. Generalment ho fem al revés, pensem que l'ànima és qui s'ha d'adaptar a la personalitat.

Els coneixements esotèrics que anem assolint es poden mesurar en termes de llum, una llum mental que pot arribar a ser mol poderosa, però que quant no estem prou preparats per assimilar-la  ens pot provocar la ceguesa interna. 
Un excés d'informació espiritual o d'alguns temes mol esotèrics poden produir una gran confusió quant no estem encara capacitats per comprendre i en comptes de expandir-nos la consciència l'ennuvola i ens desvia del camí.
Quant va emergint la comprensió no podem retenir l'energia del que hem conquerit, perquè tota informació superior esotèrica es pràcticament Foc, i aquesta informació ha de ser transmesa en forma de servei. Si la retenim en la ment, algunes cèl.lules del cervell poden ser greument afectades  amb el consegüent desequilibri del sistema nerviós.
Per seguir avançant en aquest camí ascendent haurem de fer grans transformacions en el caràcter i això crearà grans tensions amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos, perquè  haurem de sotmetre als elementals dels nostres cossos a la voluntat superior. És una decisió difícil la que hem de prendre (però, amb total llibertat) al donar el pas definitiu, perquè les amistats i relacions familiars en general no comprendran el canvi que estem fent i llavors per por a la renuncia i a perdre el que ens dona seguretat personal, ens mostrarem al món representant un paper en la vida quotidiana que no es correspon amb el que som, donant una imatge falsa. No vivim plenament com personalitat ni tampoc com ànimes, ens fa por anar contra corrent del que fa la majoria. 
Aquesta és una etapa de grans probes a tots nivells fins el moment en que l'ànima prendrà possessió dels seus vehicles i llavors la vida egoista de la personalitat es transformarà en l'altruïsme del Jo superior. 

El Mestre Tibetà descriu la vida del deixeble que es consagra al servei de la humanitat i al mateix temps viu una vida de relacions socials i familiars, dient que, "El deixeble viu en el món sense ser del món" 
El deixeble no és un Mestre però tampoc pertany a la humanitat comú. Està amb els braços estesos entre cel i terra, una ma estesa avall fent de pont d'unió per conduir als seus germans que cerquen trobar la llum fins on ell ha arribat i l'altre estesa mirant al cel on l'amor del Mestre intern li transmet la força suficient per poder-se mantenir "clavat en aquesta Creu" per voluntat pròpia i per compassió envers la humanitat.  
El deixeble no espera cap recompensa  pel servei que realitza, però al expandir la consciència i a mesura que entrega la seva vida al servei del Mestre, la visió interna de la vida oculta se li mostrarà progressivament en tota la seva grandesa, així com també els poders espirituals pròpis de l'evolució assolida. 
La compensació serà interna i sempre tindrem un objectiu superior al davant, un indicador que ens senyalarà que no ens hem separat del Camí. 

Marta Parramon Elies

 

Els Elements i la Màgia de la Creació !

 Tot en la Creació es Màgia !

Existeix una substancia que els antics alquimistes anomenaven Alcahest i que nosaltres coneixem con Èter.

Èter es la Substancia Primordial que ho compenetra tot en absolut dins de l'Espai i del que estan compostes totes les formes creades. 

Aquesta substància es diferencia en set tipus d'èter que corresponen als set Plans dins del nostre Univers. Set estats de consciència, set dimensions dins de l'espai on tots els éssers vivents hi haurem d'accedir en un moment o altre de la nostre existència.

L'Èter és utilitzat per els deves elementals constructors  per crear el motlle de les formes que seran utilitzades per les entitats que evolucionen dins d'aquest univers. 

La activitat de les forces elementals dona vida als Quatre Elements. Ells extreuen de l'èter la substància necessària que els servirà per construir els nostres cossos. 

Cada element ja sigui la terra, l'aigua, el foc i l'aire, no son tan sols compostos químics com els anomena la ciència sinó que son entitats  dèviques  que ho conformen tot.

Els nostres cossos contenen els quatre elements, encara que sempre ni ha un que predomina sobre els altres. 
El que predomini determinarà un tipus especial de temperament: la Terra corresponen al pla Físic. l' Aigua correspon al pla Astral. el Foc al pla Mental i  l'Aire al  Etèric.  Aquest predomini ens farà ser diferents els uns dels altres, es veurà amb les tendències particulars de la nostre personalitat i també influirà en la aparença física.

Els nostres cossos son entitats regides per entitats superiors que ens atrauen a ells  fins arribar al estat on el Jo sorgeix amb tota la seva força, tractant de descobrir el secret de la seva pròpia existència i del seu propi regne.  

Per arribar fins aquí haurem hagut d'accedir pas a pas en l'escala evolutiva dins de cadascun dels plans i estats de consciència elementals.

La finalitat de l'existència humana consisteix en convertir-se en un mag conscient, en controlar a través dels seus vehicles els quatre elements que constitueixen la part densa del pla físic, astral i mental concret.

Els quatre elements ens introdueixen en el món ocult a través de les criatures etèries que nomenem: Gnoms, Ondines, Salamandres i Sílfides.

Tos els elements es combinen per produir les forces de la Naturalesa però cadascun te una funció específica i també dins dels diferents elements a que pertanyen, un nivell evolutiu particular.

Els Gnoms son els esperits de la Terra i formen part del regne mineral. Les Ondines son les fades i deves de les aigües que estan molt units al regne vegetal, formen part de tots els líquids del planeta i dels fluïts dins dels cossos de qualsevol espècie.

Les Salamandres son els deves del foc , ells estan en totes les manifestacions ígnies del planeta i dins dels cossos animals, inclòs els nostres, en els quals hi mantenen la temperatura.

Les Sílfides de l'aire son els deves elementals més evolucionats dins dels elements. Ells transporten els sons , les paraules, la música fins els nostres oïdes i  també realitzen altres activitat  en col.laboració amb el regne vegetal.

La missió esotèrica dels elementals consisteix en construir les formes que el Creador podrà utilitzar per arribar a ser plenament conscient en tots els nivells i Plans dins  la Seva Creació.

Quant els éssers humans controlem els nostres cossos (les nostres tendències  físiques, astrals i mentals) controlarem els quatre elements i  tindrem el domini sobre els quatre regnes de la naturalesa. 

La veritable transmutació dels metalls, la veritable Alquímia,  consisteix en el domini sobre els quatre elements i l'única manera de poder-ho fer sense exposant-se  a equivocar-nos, és sent purs en tots els sentits. 

El que fa el foc amb els metalls ho fa la puresa amb nosaltres. 

No es tracte de lluitar en contra dels elementals o tendències dels nostres cossos sinó de redimir-les i enaltir la seva consciència amb la nostre conducta positiva.

Aquesta és la missió del Mag blanc, transmutar conscientment la seva naturalesa.

Cadascun de nosaltres  estem tractant de controlar els deves elementals d'algun dels nostres cossos. No oblidem però, que no hauríem de lluitar en contra de ells sinó  harmonitzar la relació fins a fer-los submisos a la nostre voluntat, la voluntat de l'Ànima.  

Marta Parramon 

Frases para reflexionar! (de nuestro amigo Marcos)

(Esta entrada es continuación de la anterior)

Nuestro buen amigo Marcos nos ha facilitado  unas frases muy  sabias  para reflexionar, y  os las  dejo a continuación:   

Ernst Fischer:
Invisible es el ser que domina, invisible es la voz que guía.

Mahatma Gandhi:
¿Qué es la Verdad? Pregunta difícil, pero la he resuelto en lo que a mi concierne, diciendo que es lo que te dice tu voz interior.

Albert Einstein:
"Si la Luna, en el acto de completar su eterno camino alrededor de la Tierra estuviese dotada con autoconciencia, estaría completamente convencida de estar viajando su ruta de forma espontánea, por la fuerza de una resolución tomada de una vez por todas. Así un dotado de suprema intuición y más perfecta inteligencia, observando al hombre y a sus actos sonreiría a la vista de la ilusión humana de que actúa de acuerdo con su libre voluntad"

Lao Tsé - Tao Te King:
" Aquellos que desean cambiar el Mundo
De acuerdo con sus deseos
Nunca tienen éxito.
Al Mundo le da forma el Tao;
No puede darse forma a si mismo.
Si alguien intenta darle forma, le daña;
Si alguien intenta poseerle, le pierde.
Así pues:

Aveces las cosas florecen, a veces no.
A veces la vida es dura, a veces es fácil.
A veces la gente es fuerte, a veces es débil.
A veces llegas a donde quieres ir, a veces te quedas en el camino.
Por ello el sabio no es extremo, extravagante o complaciente.

BUDA:
"No creáis nada por el simple hecho de que muchos lo crean o finjan lo que creen someterlo al dictamen de la razón y a la voz de la conciencia"

Gracias Marcos   

El Libre Albedrío y la Libertad !

!P odemos poseer libre albedrío y sin embargo desconocer lo que significa la libertad! Al plantear este tema surgen varias preguntas,. ¿Existe realmente el libre albedrío; ¿Qué idea tenemos de la libertad? Y, ¿Qué significa para nosotros ser libres?

Sabemos que somos pequeñas células monádicas dentro del Cuerpo del Logos solar sometidas a Sus estados de consciencia, al igual como lo están las células del cuerpo humano a nuestros estados de ánimo y transformaciones constantes.

Situándonos al margen de los designios superiores que quedan lejos de nuestro entendimiento, ahora lo que nos interesa es comprender hasta donde nos sea posible, ¿qué significa el libre albedrío para el ser humano?, si realmente existe, o si es posible que nuestro destino esté predeterminado desde antes de nacer?. Seguramente dependerá de la perspectiva que lo analicemos y de otros factores que, aunque en los estudios que llevamos a cabo nos den algunas respuestas, en realidad, no dejan de ser hipótesis y teorías que quedan en nuestra memoria como un conocimiento. Sin embargo, nos sirven como guía para hallar respuestas por nosotros mismos. Lo que sí sabemos es que a cada instante actuamos inducidos por nuestros estados de consciencia, tanto si son armónicos, como si no lo son. La ley del karma se cumplirá irremediablemente más pronto o más tarde, depende de cuales sean las causas, así serán los efectos.

Así pues, es evidente que tenemos libertad de decidir la forma como queremos andar el camino, si no fuera así el karma y la reencarnación no tendrían razón de ser, porque las equivocaciones o los aciertos que cometemos son debidos a la libertad que tenemos de decidir a cada instante como y de que manera queremos vivir. Si somos adultos sabemos que tenemos unas responsabilidades que cumplir; familiares, sociales laborales etc., pero aún siendo así, la decisión final de como queremos actuar a cada instante la tomamos nosotros libremente, aunque por ello tengamos que pagar las consecuencias de nuestros actos, ya sea a la sociedad o a nuestro ambiente inmediato, e incluso a nosotros mismos.

Qué es pues lo que nos limita la libertad de hacer o decidir lo que deseamos sino; los prejuicios, los apegos a las costumbres, las creencias y la falta de responsabilidad, que en definitiva, está ocasionado por el temor a enfrentar las situaciones, lo cual frena la evolución y nos esclaviza. Si no existiera el temor seríamos libres en todos los sentidos, pero estamos tan apegados a las costumbres y a lo que hemos hecho nuestro, que vivimos constantemente temiendo perderlo y entonces el libre albedrío queda arrinconado y la libertad anulada.

Entonces, partimos de la idea de que poseemos un libre albedrío para decidir y hacer lo que nos plazca, aunque esto no significa que seamos libres, verdad,..? Somos prisioneros de las cadenas que nosotros mismos hemos forjado, porque lo que entendemos por libertad nos separa de lo que tememos que pueda limitarla. Cuando irrumpen en nuestras vidas las consecuencias de nuestros actos nos sorprendemos, sin entender el porque debemos vivir y afrontar aquello que la vida nos impone. No somos conscientes de haber generado unas causas que tarde o temprano volverán a nosotros al igual que un bumerán, para que nos veamos reflejados tal como si fueran un espejo y entonces seamos capaces de reconocernos en ellas y tomar la decisión de lo que debemos hacer. La gran mayoría de seres humanos son sumamente influenciables, repiten en todo momento o imitan a aquellas personas que admiran o las tendencias que sigue la mayoría. No se dan cuenta de que lo que suponen haber decidido libremente y por si mismos se lo está imponiendo la sociedad o las personas más cercanas a nosotros. Esto es lo que vemos en lo externo, aunque para comprender la causa que nos induce a actuar de tal forma, tendremos que profundizar un poco más en la cuestión.

Al desarrollar la mente el ser humano empieza a discernir, a analizar y a cuestionarse las cosas, a separar lo que le gusta de lo que no le gusta, de esta forma va descubriendo lo que realmente valora. Daros cuenta de este hecho porque os ayudará a conoceros mucho mejor: Cuando algo nos atrae es porque existe una vibración similar en ello, produciéndose alguna clase de identificación, lo cual nos indica que nos estamos viendo a nosotros mismo en lo observado.

Cada experiencia vivida es una lección que no deberíamos pasar por alto, puesto que nos ayuda a crecer en consciencia. La mente de por sí es separativa cuando el desarrollo del corazón no va a la par, especialmente a medida que se afirma en la individualidad. Entonces se va separando gradualmente de la influencia de la gran masa humana al identificarse con lo que descubre por sí mismo, negándose a ser conducido por las normas de conducta y tendencias impuestas por la sociedad y quienes le rodean. Esto indica que empieza a pensar por si mismo, inaugurando lo que ha de ser la autoconsciencia, pudiéndose considerar que está actuando como un verdadero miembro del 4º reino, puesto que la finalidad del 3º reino animal al ser individualizado consistió en adquirir el desarrollo de la Mente a fin de convertirse en Humano. A partir de ahora el concepto que había tenido de la libertad, habrá cambiado considerablemente y con la utilización de la mente y los estudios realizados, acrecentará su individualismo, dando origen al desarrollo de la personalidad generadora de consciencia, teniendo que enfrentar nuevos retos, puesto que a mayor conocimiento, mayor será la responsabilidad frente a las respuestas que de a la vida y a las relaciones que establezca, tanto a lo que se refiere a lo personal como a las oportunidades de avanzar en su evolución interna.

Aunque con el desarrollo de la mente la evolución se acelera, todavía deberá liberarse de muchos de los apegos que entorpecen su evolución.

Y a partir de aquí surgen más preguntas; ¿Cómo podemos disponer de libertad si nuestro libre albedrío consiste en atarnos a lo que hemos conquistado con tanto esfuerzo?

Antes de encarnar nuestro Yo superior conoce el grado de karma y las limitaciones que va a encontrar la personalidad en el desarrollo de su evolución terrena, El Ángel solar posee los átomos permanentes del alma desencarnada que reservó a parte cuando el ser humano dejó la anterior encarnación y dentro de los cuales se halla vibración de los estados de consciencia con la cual podrán ser construidos los vehículos mental, astral, etérico y físico denso, idénticos a la vibración de la anterior existencia para cuando deba volver a encarnar.

Para que un alma encarne, en general, el recorrido de los astros por el firmamento deben hallarse en la misma posición que estaban cuando desencarnó en la vida anterior, a fin de que se halle bajo la influencia de energías similares de acuerdo al estado de consciencia adquirido y al propósito que su Alma le tiene reservado y así adherirse de nuevo a la vibración de las energías que darán continuidad a su evolución. En cada encarnación intervienen los Señores del karma con el fin de incorporar en los átomos permanentes la vibración kármica correspondiente a cada uno de los cuerpos, la cual, quedó detenida en los filtros que separan la consciencia de un plano a otro. A partir de aquí, el Ángel solar atraerá del espacio a las entidades elementales constructoras, cuya vibración evolutiva estará de acuerdo a la del alma en encarnación.

Los grupos de Ángeles Solares que descendieron a la Tierra con el fin de conducir al ser humano en el desarrollo de la mente, no poseen consciencia individual como los seres humanos, su consciencia es de Unidad Grupal. Forman parte de grupos de Almas Liberadas de distintos Rayos, cuya categoría espiritual es de Adeptos, siendo su misión conducir a la humanidad hasta su total liberación.

Pero, no todos los seres humanos que habitan el planeta están conducidos por un Ángel solar. Quienes viven centrados en sus instintos y deseos, al reencarnar no es el ser Causal quien toma la decisión de hacerlas descender a la vida física, sino que debido al fuerte deseo de experimentar y satisfacer sus deseos en el plano físico, son atraídas a la tierra por la potente atracción que ejerce en ellos la materia. En este caso, quienes goviernan sus vidas son los elementales de sus cuerpos inferiores. El Yo superior se mantiene al margen de la tendencia personal del individuo, esperando en profunda meditación recibir respuesta vibratoria del alma humana que va creciendo paso a paso con las experiencias y las lecciones que le impone la vida.

A medida que avanzamos en el Sendero del discipulado, el libre albedrío que tanto había deseado la personalidad, ahora ya no tiene sentido, pues se ha liberado de los apegos y ahora sabe por propia experiencia lo que significa ser libre. Los apegos en esta etapa, si podemos llamarlos así, son hacia el Maestro, al Servicio y al Grupo interno del cual él forma parte.

Marta Parramon Elies

Comentario

Estoy de acuerdo en que cuando uno ya abandono los apegos y vibra más dentro del amor, del miedo y la ignorancia, es más libre; pero para llegar a ese estado se necesita mucha aceptación y comprensión del significado de los datos y de la vida en acción, y también estar entregado ayudando a nuestro prójimo de manera desinteresada teniendo fe en lo que nos dicen las escrituras. Pero aun así, a mí sentir-entender, uno no es libre del todo.

Desde lo que he podido comprobar en mi vida, puedo decir con claridad -digamos que hasta ahora- que si no escucho y no sigo a rajatabla mis intuiciones y si al contrario elijo mejor seguir una senda deseada por mis ojos, cerebro otros sentidos físicos, o escuchar algún consejo de ahí fuera, es decir, poner en marcha mi libre albedrío, hacer lo que me viene en gana sin escuchar mi voz interna, a la larga voy directo al fracaso o al monótono aburrimiento. Por lo cual de verdadera libertad, muy poca hay, o si, pero segmentada, condicionada y controlada según nuestros avances como niños chicos que la mayoría somos aún. Pero ya he aprendido y me dejo dirigir, ya escucho, obedezco inmediatamente sin ningún problema, al contrario, encantado estoy, porque todo me va mucho mejor, fluyendo de esa manera y gracias doy a diario a esa fuerza divina que tanto me ayuda, Existe libre albedrío como bien dices, pero a mi entender, solo sirve para tener oportunidad de equivocarnos y recibir las adecuadas bofetadas para progresar, y sobre todo para aprender a valorar esa 'Voz Interior' a la cual viene mejor obedecer. ¡Tantas veces tras el error hemos dicho, 'lo sabía! ¡Lo Sabía!!! Así que, libre albedrío en mentes inmaduras hay, pero para que aprendan que es mejor confiar en ese 'algo Intuitivo' que les propone siempre la mejor senda.

En mentes superavanzadas, mega inteligentes y por supuesto libres de apegos y demás, no sé si tan libres están tampoco... porque si observamos y escuchamos bien a los Grandes, a nuestros hermanos más avanzados, (los sabios, los Santos, Jesús, incluso los grandes compositores, etc.) ellos sí que se dejan llevar y todos dicen algo así como: 'no soy yo el que ha escrito esto o dicho aquello, es algo superior a mí, yo solo soy el mero transmisor no soy yo quien ha compuesto esta sinfonía, vino de arriba, no sé...'; 'Padre, hágase tu voluntad y no la mía, etc. Quiero decir que ellos también siguen un diseño divino. A mi entender, no existe el 'libre albedrío absoluto', únicamente existe una libertad siempre condicionada a lo que la Divinidad en nosotros ha grabado en nuestro cuerpo causal según nuestros propios avances personales, es decir lo que somos capaces de comprender con nuestro montón de neuronas en vibración mientras estamos aquí y de lo que podemos dar en acción sirviendo su propósito divino, pues según se nos dice, al reencarnar, Él, la Magia, Dios en nosotros vía nuestro átomo simiente, nos da según lo merecido y atraemos nuevos cuerpos más evolucionados, más refinados a nivel mental y demás para seguir avanzando y sirviendo su Divino propósito en la siguiente vida. Somos libres de desviarnos, claro que si, pero lo pagamos caro en general... es el precio del aprendizaje, en fin, así lo veo, por ahora, porque quizá mañana, a la luz de nuevas comprensiones, cambie mi visión. En fin, he intentado explicarme :) La mente, manas, no puede controlar al destino, dharma. Es el destino que controla la mente. Ninguna mente alcanza lo que el destino prohíbe… ! Invisible es el ser que domina, invisible es la voz que guía! .

Ernest Fischer:

Un fuerte abrazo

Respuesta

En ningún tratado sobre filosofía oculta nos dirán que avanzar en el Sendero sea una tarea fácil. Sabemos por experiencia que la vida del ser humano en este mundo requiere esfuerzos y luchas constantes. Primero, para poder sobrevivir y más adelante en una etapa más avanzada para deshacernos del bagaje personal que llevamos a cuestas. En esta etapa en que la personalidad está formada y la mente desarrollada, es cuando el hombre reclama la libertad de acción, el libre albedrío. Entonces el Yo superior tiene los vehículos dispuestos para ser utilizados, pero para ello, tendrá que tomar las riendas y someterlos a su voluntad. La lucha en esta etapa evolutiva es constante, entre el camino de la derecha que conduce al auto olvido y al altruismo, y el de la izquierda que retiene el pasado y el individualismo egoísta. Es evidente que no somos totalmente libres, pero... ¿Nos hemos preguntado a donde nos llevaría el libre albedrío si no existiera el Karma? Aunque es difícil de entender para quien sufre, el karma es el mejor Maestro que tenemos, (en este sentido) y nos acompaña durante toda nuestra existencia,. Es el que nos da la oportunidad renovada de vida y gracias a él un día lograremos la Liberación. La humanidad siempre hemos luchado y sufrido por alcanzar la libertad, aunque su búsqueda siempre ha tenido, ha sido inducida por un móvil egoísta personal o nacional. Todo en la vida tiene su octava superior y esta libertad que tanto anhelamos, no la encontraremos si la buscamos en lo externo, porque la Libertad nace de un estado mental y no de una forma de ser.

Como dices tú, es necesario aprender a escuchar la "Voz Interior". Pero únicamente puede ser reconocida y escuchada a la luz de la intuición.

Si te preguntas,. ¿De quién o de donde surge esta Voz interior que según tú viene mejor obedecer?.. Esta voz interior proviene de tu Yo superior, tu Ser Causal. ¿Acaso este ser no somos nosotros mismos sin las vestiduras carnales? Entonces, . ¿Quién limita el propio libre albedrío sino nosotros mismos?

No lo sabemos porque todavía nos vemos separados del Ser real que somos en esencia. No somos conscientes de ser divinos y esta es la razón de que nos identifiquemos con nuestros cuerpos y cedamos a sus demandas. Imagina, por ejemplo, que toda la Creación en conjunto formamos el Cuerpo del Logos. Podríamos comprender entonces viendo la analogía con el cuerpo humano,. Desde los seres más avanzados que cumplen su función en los órganos vitales, hasta las células de la punta de un dedo del pie. Todas son útiles y necesarias para que el cuerpo esté completo y saludable, pero existe una gran diferencia entre ellos, porque quienes están situados en algún órgano vital, como son los grandes discípulos iniciados, les corresponde una mayor responsabilidad, ya que dependerá de ellos la vida y la salud de aquel cuerpo. (en nuestro caso, la Humanidad). No pasa lo mismo con las células de una extremidad que es (la humanidad común) que si no cumple su función correctamente creará molestias al conjunto del cuerpo, pero no pondrá en peligro su vida. Las células de cada órgano tienen libre albedrío dentro de sus límites, o (círculo no-sé-pasa), cumplen su función particular que puede ser diferente a la de los demás; sin embargo, todo el organismo está estrechamente interrelacionado en su función sometida a la Voluntad de la Entidad que utiliza el cuerpo.

Por encima de las pequeñas voluntades de los seres humanos existen unas Leyes Divinas de las cuales no podemos escapar, porque estamos sometidos a la Voluntad de nuestro Creador. Lo mismo ocurre con las células de nuestro cuerpo sometidas a nuestra voluntad.

Gracias por compartir querido amigo.

Marta Parramon Elies