El regne Humà es l'eix central de la Creació!
Aquest Misteri amaga el veritable Propòsit del nostre Creador en el que inclou de nostre existència en aquesta etapa evolutiva planetària i també, la importància que te el regne humà en la vida de la Naturalesa.
Quant podem comprendre un misteri deixa de ser-ho si es revelat, però no seriem capaços de comprendre-ho si no fos que ho descobrim per nosaltres mateixos.
Tot hi això, ens hem d'aventurar per camins desconeguts i guiats per la la ment superior i la intuïció, endinsar- nos en zones secretes dins del propi cor que és on se'ns revelaran
els grans misteris.
El Coneixement el proporciona la Ment.
La Comprensió sorgeix del Cor!
El regne Humà, el quart dins del septenari universal d'energies, està íntimament vinculat a tots els quarts centres que formen part d'un septenari:
El quart nivell Búdic o Intuïtiu
El quart regne de la Naturalesa, l'Humà
El quart chacra, el Cardíac
La quarta Iniciació, quant es destrueix el cos Causal i l'Àngel s'allibera
El quart planeta, la Terra
El quart raig ( l'Harmonia a través del Conflicte) que regeix el Signe de la Balança, on la dualitat i l'equilibri hi son representats.
Aquestes correspondències i moltes altres ens mostren la naturalesa i els punts de contacte relacionats amb el regne humà i entre ells.
Relacionant breument aquesta correspondència podem dir que: El regne humà es desenvolupa en el quart planeta (la Terra)
Que la dualitat és una Llei en aquest Univers i que en l'eix central és on l'ésser humà hi troba l'alliberació.
Que només quant es desenvolupa l'Amor es desperta el centre Cardíac i al produir-se el contacte amb el pla Búdic.
És llavors quant l'home rep (la quarta Iniciació) s'allibera del regne humà i es converteix en una ànima alliberada convertida amb un membre mes del cinquè regne.
Potser alguna vegada ens hem preguntat el perquè de la nostre existència, quin és el nostre destí final i quin lloc ocupem dins el Pla de Déu.
Quant ens plantegem l'evolució de la consciència pensem en el regne humà o en nosaltres mateixos individualment. Volem saber com ho hem de fer per poder seguir el camí ascendent i alliberar-nos.
Encara que això és lícit i necessari saber-ho, el destí superior de la humanitat consisteix en ser alliberats per convertir-nos en Alliberadors.
El regne Humà és el pont que uneix el regne animal amb el regne diví.
A través del regne humà desenvolupat espiritualment és possible la comunicació entre tots els regnes de la Naturalesa.
En certes etapes molt llunyanes de la història del planeta el regne humà no existia i l'evolució dels regnes sub humans es desenvolupava lentament i per separat dels regnes superiors, llavors el més evolucionat dels regnes a la Terra era l'animal.
Segons ens diuen els tractats ocults, la Gran Fraternitat Blanca va ser impulsada a instaurar-se en el planeta per la Voluntat del Logos Planetari amb la finalitat d'accelerar
l'evolució de tots els regnes i molt especialment la del regne animal que estava preparat per ascendir a un regne superior, però li faltava un graó en l'escala evolutiva que unís els regnes superiors amb els inferiors. Aquest "graó" que faltava és el regne humà, fruit de la connexió entre Esperit i matèria.
l'evolució de tots els regnes i molt especialment la del regne animal que estava preparat per ascendir a un regne superior, però li faltava un graó en l'escala evolutiva que unís els regnes superiors amb els inferiors. Aquest "graó" que faltava és el regne humà, fruit de la connexió entre Esperit i matèria.
Va ser en aquella etapa en que es va produir la individualització de les unitats més avançades d'aquest regne fa uns 18 milions d'anys -segons ens diuen els tractats ocults- Els Àngels Solars els Grans Prometeus del Cosmos, (el Jo Superior humà) tal com diu la Saviesa Antiga, "van arrabassar el Foc de la Ment als Déus" la Ment es el cinquè Principi regit per el planeta Venus. Van venir a la Terra amb la missió de desenvolupar la consciència humana conduint al nou regne envers un estat de consciència superior i alliberar-lo de la ignorància i la foscor en que estaven immersos.
Els Àngels Solars formen part dels Grans Constructors del Sistema. De tot el que l'home aprèn de positiu al llarg de la seva existència l'Àngel construeix la seva Llar, el que coneixem com - el Cos Causal-.
L'Àngel no pot descendir més avall de on hi té la seva estada. Ha de esperar que la ment humana i l'amor desenvolupin la autoconsciència, perquè sigui l'home el que ascendeixi a Ell.
L'Àngel no pot descendir més avall de on hi té la seva estada. Ha de esperar que la ment humana i l'amor desenvolupin la autoconsciència, perquè sigui l'home el que ascendeixi a Ell.
Al descendir a la Terra els Àngels Solars van portar el Foc de la ment introduint-la en les ments rudimentàries animals, tal ment com si fos una llavor que amb el temps germinaria fins a fructificar.
Des de el nivell causal i amb la Seva radiació enfocada en l'home, la consciència humana va creixent fins expandir-se enormement en la darrera etapa evolutiva en que haurà desenvolupat la autoconsciència que es convertirà en Consciència de Grup, llavors l'home s'anirà transformant en el seu Model de Perfecció, en un Prometeu.
És llavors quant l'Àngel s'alliberarà del sacrifici fet per Amor i Compassió, un sacrifici que la mantingut unit a l'home fins conduir-lo al regne superior. Aquell ésser humà que lluitava entre les dualitats ha assolit l'equilibri i d'aquest n'ha sorgit un estat de consciència nou i desconegut però pressentit. A partir d'aquell moment serà la ment superior i la intuïció la que guiarà la seva nova existència.
Tan si fem esment de la ment, l'amor, la intuïció, o del camí que ens condueix a la Iniciació final com humans es un procés que es va desenvolupant lentament al principi, però a mesura que avencem les expansions de consciència son més freqüents, fins arribar a un punt on conflueixen totes les polaritats i sorgeix l'Home Nou, amb plena consciència d'Unitat amb tota la Creació.
El quart regne de la Naturalesa no és plenament humà ni és plenament diví. Ocupa el Centre Crític entre els set regnes, on la dualitat el fa oscil.lar constantment creant-li enormes conflictes, tractant incansablement de trobar l'equilibri que li correspon com a punt d'unió entre l'Esperit i la Matèria.
Marta Parramon