La Saviesa Antiga diu que quant la Mònada (l'Esperit) decideix manifestar-se per assolir consciència es divideix en dos egos o (ànimes), un masculí i l'altre femení.
D'aquesta manera s'inicia la Dualitat en l'evolució Humana.
Son dos aspectes diferenciats de la mateixa Mònada.
També se'ns diu que encarnem set vides seguides amb cos masculí i set en cos femení, alternant-se durant moltes vides en els llargs cicles de temps que dura l'evolució dins del regne humà.
És possible que l'experiència viscuda en les darreres set encarnacions ens inclini en la present a sentir-nos atrets pel mateix sexe?
La tendència a la homosexualitat no sempre és herència de la primera raça Lèmur estrictament humana i em tendències instintives molt pronunciades doncs ja havia format un cos físic dens. Pot ser deguda també a altres causes que encara desconeixem.
Davant d'aquesta afirmació sobre les set encarnacions en cossos masculins o femenins sorgeixen preguntes com aquesta:
Aquests dos egos d'una mateixa Mònada comparteixen una única consciència o evolucionen separadament?
Son preguntes que queden a l'aire, però que en un moment o altre quant estiguem preparats per comprendre trobarem la resposta.
També podem relacionar l'aspecte dual monàdic amb la matèria i la antimatèria. La Ciència diu que si un dia coincideixen en el temps i entren en contacte
desapareixeran en un gran resplendor i en sorgirà quelcom desconegut...
És possible aplicar la analogia i pensar que els dos aspectes de la Mònada diferenciats en sexes, quant coincideixin en una etapa avançada de la seva evolució i es tornin a fusionar de nou es produeixi un gran esclat d'energia?
No és potser aquesta la analogia de la destrucció del cos Causal quan es renuncia a la individualitat per fondre's de nou en la Unitat?
Si analitzem la polaritat positiva i negativa de qualsevol qüestió ens donarem compte que per arribar a la harmonia no tenim altre sortida que orientar-nos envers el punt mig on la creativitat és possible, en el punt d'equilibri on els oposats es troben i la consciència individual es dissolt en el Tot.
De la fusió de l'Esperit i la matèria en sorgeix la consciència Causal i, simbòlica i realment aquesta consciència és Llum!
En cada fill que portem al món, en cada obra creativa que realitzem si projecta la llum.
Ens estem dividint per unificar-nos constantment en diferents estats i nivells de consciència seguint en una volta inferior de l'espiral el mateix procés que inicia la Mònada quant es divideix en dos egos.
En realitat som la Mònada que a través dels egos formats de si mateixa es divideix i subdivideix constantment fins arribar al màxim d'experiències dins de la matèria.
La Mònada, en aquesta etapa evolutiva Logoica sempre es manifesta com dualitat buscant de forma incansable en les relacions la fusió amb l'altre polaritat.
Quant llegim un llibre que ens parla directament a la consciència ens posa en contacte amb el seu autor, llavors podem dir que d'aquest contacte en neix quelcom nou en el nostre interior.
Busquem de forma inconscient "tornar a Casa".
Som rodamóns que cerquem trobar el nostre complement per omplir el gran buit que res d'aquest món pot omplir. D'aquí la gran insatisfacció humana.
Som rodamóns que cerquem trobar el nostre complement per omplir el gran buit que res d'aquest món pot omplir. D'aquí la gran insatisfacció humana.
El Sexe (en majúscules) és el símbol d'aquesta recerca primordial de totes les espècies vivents. La atracció entre les dues polaritats positiva i negativa és Sexe i la finalitat des de el nivell més instintiu fins el retrobament monàdic consisteix en Crear.
Marta Parramon
