Amb això volem dir que els egregors son creacions típicament humanes.
Tots els egregors son formes psíquiques, però no totes les formes psíquiques son egregors...
L'egregor és l'obra individual o col.lectiva de la humanitat que crea el seu destí o karma. En general moltes persones quant es parla del karma creuen que és quelcom imposat al marge de la seva voluntat, que els obliga a viure i a seguir per uns camins que no en escollit ells.
Però el karma l'ha creat el jo a través del temps; és el fruit de les seves pròpies obres i és el mateix home que amb el temps s'ha d'alliberar del seu destí.
Quant parlem del karma hem de referir.nos especialment als egregors que constitueixen la cultura, las civilitzacions i la historia de la humanitat. No pensem que el karma ens bé de la divinitat. Nosaltres la humanitat som la seva representació i com a tals tenim un poder creador (encara que limitat) i que utilitzem generalment de forma inconscient. El quart regne de la naturalesa, l'humà, és el centre de l'evolució planetària, el regne que desenvolupa la auto consciència, capaç d'utilitzar la seva ment creadora per atreure de l'espai tots els egregors que construeix i ha construït a través del temps en col·laboració amb les forces dèviques.
Aquestes reaccions que provoquem en cada estat de consciència fan que l'evolució vagi endavant, son el motor de la vida. Una vida sense evolució ni consciència no existeix, almenys des de l'angle psicològic.
No podem concebre la vida, el karma, l'amor ni la consciència de l'individu sense comptar amb la creativitat. Si som part de la voluntat de Déu, en la mesura que som conscients o inconscients d'aquesta voluntat estem capacitats per crear.
El que anem creant serà positiu o no, segons els estats de consciència que cultivem amb les nostres relacions socials, familiars, profesionals...
La atracció que els éssers humans individualment em sentit envers el bé o el mal, ha creat poderosos egregors a través del temps. Un d'aquest egregors el definim esotèricament, com (el Guardià de de les Ombres) i que místicament se'l pot qualificar com la representació dels 7 pecats capitals. Per altre part i establin l'equilibri entre aquesta dualitat, tenim totes les tendències humanes dirigides al bé, constituint una l'altre gran entitat que anomenem (l'Àngel de la Presencia).
Aquestes dues entitats son la cristal·lització del que definim com el bé i el mal.Unes persones es senten atretes pel bé i altres pel mal i en aquesta polaritat es debat la humanitat en mig d'un núvol de conflictes que veiem per tot arreu.
La finalitat del regne humà és situar-se per sobre d'aquest parell d'oposats. Aquest és el camí que tot espirant espiritual persegueix. Ens preguntem si algun dia ens en podrem alliberar?
En el cas d'una malaltia, no estem lluitant amb una forma subjectiva sinó que l'egregor és tan objectiu que quant comença el seu treball la persona està perduda, perquè l'ànima no ha sabut distingir entre la malaltia com símptoma i la malaltia quant s'ha apoderat de la forma biològica. És aquí on fracassa la ciència mèdica tot i les seves conquestes perquè no acaba de penetrar en el món de les energies, en el món de les causes. Està lluitant contra una malaltia i ho fa a l'ombra perquè la malaltia i el dolor és una entitat vivent creada, gestada i mantinguda per el propi ésser humà. I fins que l'home no hagi pogut exclouré aquests egregors creats en el temps en els nivells psíquics, la ciència no trobarà la manera de sol.lucionar els problemes físics i biològics de la humanitat.
Ens preguntem com pot ser que una malaltia la haguem vitalitzat nosaltres mateixos? . Hem de saber que no només seguim creant egregors, sinó que estem lluitant amb egregors que van crear les primeres races humanes i que per les tendències instintives o emocionals desenfrenades les estem atraient a la nostre vida, quant les hauríem d'haver transcendit fa molt de temps.
El concepte del temps i l'espai no regeix per els egregors ni per les entitats dèviques que els vitalitzen.
Quant arribem a certa etapa evolutiva hem de saber diferenciar un egregor d'un ésser real. Les persones que durant segles en adorat la imatge de Crist, d'un sant, de Buda o d'un líder en qualsevol sector de la humanitat, amb la seva devoció en creat un potentíssim egregor d'aquell ésser, una imatge que no és real, però que li han donat vida i l'en revestida de les qualitat que els mateixos éssers humans li en conferit.
Això és el que ens pot fer pensar fins a quin punt som conscients de la Realitat.
En el pla psíquic hi ha multitud de formes psíquiques que no son egregors , això significa que son formes em les quals, la humanitat no hi te res a fer ni mai hi podrà lluitar, perquè son formes reals.
Però si que podem destruir el fruit de les nostres accions, a tots els egregors que hem creat a través del temps des de la Lemuria i la raça Atlant, constituint nuclis d'energia negativa que estan imprimint en l'èter un moviment mol difícil de control.lar.
Si reflexionem sobre el que comporta el dolor, la ira, l'odi , la gelosia, la crueltat, tot el que podem entendre com defectes humans, tindrem una idea mol ajustada de la veritat.





