Què és el que busquem ?

Cada ésser humà persegueix un objectiu en la seva vida  ja sigui d'índole personal o més íntim i espiritual.
Com que l'esoterisme tracta de la vida oculta  ens centrarem en aquesta tendència fortament magnètica que ens atrau envers la perfecció interna.

Sabem que cada persona segueix el seu propi camí però la humanitat en conjunt i en essència, reaccionem de forma mol similar davant dels reptes que ens posa l'ànima en el camí  que condueix a la perfecció. No podem oblidar que l'ànima és Una i els individus tan sols som guspires del foc que irradia el Seu Cor.
Les preguntes que ens venen a la ment al principi  no son resoltes  perquè  no tenim clar cap a on ens dirigim, busquem quelcom que ens permeti veure una mica de llum en el camí que hem iniciat, un camí desconegut i al principi incert.
Busquem la perfecció?
Què creiem que és la perfecció? perquè la perfecció no la podem entendre com una finalitat sinó com un etern moviment.
Sentim dins nostre una gran inquietud, quelcom que ens impulsa a voler saber... però hi ha tant per saber...!
Quant  aquesta inquietud s'accentua  es produeix un canvi en les corrents magnètiques que flueixen dins la nostre consciència i que ens connecten amb fonts d'energia similars a la assolida.
És llavors quant acostuma a passar que en la nostre vida de relacions es produeixin canvis i separacions personals. Quant internament ens orientem en noves direccions el nostre entorn canvia perquè nosaltres també hem canviat. 
Ens "desconnectem" d'uns valors que per nosaltres ja no son primordials. Ara l'objectiu és un altre, més intern i menys materialista.
En aquesta etapa del camí es produeixen fets importants que ens indican una nova direcció. Potser ens regalen un llibre, coneixem a una persona especial, tenim un somni inspirador o sentim una conversa que desperta dins nostre quelcom adormit. És l'inici del camí que ens senyala un objectiu superior.
La tendència és a precipitar-nos en la recerca de respostes i preguntes que ens comencem a fer sobre el transcendent. Comença a fer-se notar la ment abstracte  que es barreja amb la ment analítica i concreta. Tractem de comprendre de forma pràctica allò que pertany al món on la forma no existeix. És una etapa d'aprenentatge. 
El coneixement per si sol  no ens fa avançar en aquest camí que hem iniciat, però de moment es necessari. 
Cal fer un reajustament dels nostres valors per adaptar la vida personal a la consciència que anem expandint. Generalment ho fem al revés, pensem que l'ànima és qui s'ha d'adaptar a la personalitat.

Els coneixements esotèrics que anem assolint es poden mesurar en termes de llum, una llum mental que pot arribar a ser mol poderosa, però que quant no estem prou preparats per assimilar-la  ens pot provocar la ceguesa interna. 
Un excés d'informació espiritual o d'alguns temes mol esotèrics poden produir una gran confusió quant no estem encara capacitats per comprendre i en comptes de expandir-nos la consciència l'ennuvola i ens desvia del camí.
Quant va emergint la comprensió no podem retenir l'energia del que hem conquerit, perquè tota informació superior esotèrica es pràcticament Foc, i aquesta informació ha de ser transmesa en forma de servei. Si la retenim en la ment, algunes cèl.lules del cervell poden ser greument afectades  amb el consegüent desequilibri del sistema nerviós.
Per seguir avançant en aquest camí ascendent haurem de fer grans transformacions en el caràcter i això crearà grans tensions amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos, perquè  haurem de sotmetre als elementals dels nostres cossos a la voluntat superior. És una decisió difícil la que hem de prendre (però, amb total llibertat) al donar el pas definitiu, perquè les amistats i relacions familiars en general no comprendran el canvi que estem fent i llavors per por a la renuncia i a perdre el que ens dona seguretat personal, ens mostrarem al món representant un paper en la vida quotidiana que no es correspon amb el que som, donant una imatge falsa. No vivim plenament com personalitat ni tampoc com ànimes, ens fa por anar contra corrent del que fa la majoria. 
Aquesta és una etapa de grans probes a tots nivells fins el moment en que l'ànima prendrà possessió dels seus vehicles i llavors la vida egoista de la personalitat es transformarà en l'altruïsme del Jo superior. 

El Mestre Tibetà descriu la vida del deixeble que es consagra al servei de la humanitat i al mateix temps viu una vida de relacions socials i familiars, dient que, "El deixeble viu en el món sense ser del món" 
El deixeble no és un Mestre però tampoc pertany a la humanitat comú. Està amb els braços estesos entre cel i terra, una ma estesa avall fent de pont d'unió per conduir als seus germans que cerquen trobar la llum fins on ell ha arribat i l'altre estesa mirant al cel on l'amor del Mestre intern li transmet la força suficient per poder-se mantenir "clavat en aquesta Creu" per voluntat pròpia i per compassió envers la humanitat.  
El deixeble no espera cap recompensa  pel servei que realitza, però al expandir la consciència i a mesura que entrega la seva vida al servei del Mestre, la visió interna de la vida oculta se li mostrarà progressivament en tota la seva grandesa, així com també els poders espirituals pròpis de l'evolució assolida. 
La compensació serà interna i sempre tindrem un objectiu superior al davant, un indicador que ens senyalarà que no ens hem separat del Camí. 

Marta Parramon Elies