Els Egregors
(1ª part)
Aquest tema te una gran importància no solament des de l'angle científic sinó també des de l'angle psicològic. Doncs un Egregor és un nucli de substància psíquica amb un centre de consciència dèvica.
Amb això volem dir que els egregors son creacions típicament humanes.
Tots els egregors son formes psíquiques, però no totes les formes psíquiques son egregors...
L'egregor és l'obra individual o col.lectiva de la humanitat que crea el seu destí o karma. En general moltes persones quant es parla del karma creuen que és quelcom imposat al marge de la seva voluntat, que els obliga a viure i a seguir per uns camins que no en escollit ells.
Però el karma l'ha creat el jo a través del temps; és el fruit de les seves pròpies obres i és el mateix home que amb el temps s'ha d'alliberar del seu destí.
Quant parlem del karma hem de referir.nos especialment als egregors que constitueixen la cultura, las civilitzacions i la historia de la humanitat. No pensem que el karma ens bé de la divinitat. Nosaltres la humanitat som la seva representació i com a tals tenim un poder creador (encara que limitat) i que utilitzem generalment de forma inconscient. El quart regne de la naturalesa, l'humà, és el centre de l'evolució planetària, el regne que desenvolupa la auto consciència, capaç d'utilitzar la seva ment creadora per atreure de l'espai tots els egregors que construeix i ha construït a través del temps en col·laboració amb les forces dèviques.
Aquestes reaccions que provoquem en cada estat de consciència fan que l'evolució vagi endavant, son el motor de la vida. Una vida sense evolució ni consciència no existeix, almenys des de l'angle psicològic.
No podem concebre la vida, el karma, l'amor ni la consciència de l'individu sense comptar amb la creativitat. Si som part de la voluntat de Déu, en la mesura que som conscients o inconscients d'aquesta voluntat estem capacitats per crear.
El que anem creant serà positiu o no, segons els estats de consciència que cultivem amb les nostres relacions socials, familiars, profesionals...
La atracció que els éssers humans individualment em sentit envers el bé o el mal, ha creat poderosos egregors a través del temps. Un d'aquest egregors el definim esotèricament, com (el Guardià de de les Ombres) i que místicament se'l pot qualificar com la representació dels 7 pecats capitals. Per altre part i establin l'equilibri entre aquesta dualitat, tenim totes les tendències humanes dirigides al bé, constituint una l'altre gran entitat que anomenem (l'Àngel de la Presencia).
Aquestes dues entitats son la cristal·lització del que definim com el bé i el mal.Unes persones es senten atretes pel bé i altres pel mal i en aquesta polaritat es debat la humanitat en mig d'un núvol de conflictes que veiem per tot arreu.
La finalitat del regne humà és situar-se per sobre d'aquest parell d'oposats. Aquest és el camí que tot espirant espiritual persegueix. Ens preguntem si algun dia ens en podrem alliberar?
En el cas d'una malaltia, no estem lluitant amb una forma subjectiva sinó que l'egregor és tan objectiu que quant comença el seu treball la persona està perduda, perquè l'ànima no ha sabut distingir entre la malaltia com símptoma i la malaltia quant s'ha apoderat de la forma biològica. És aquí on fracassa la ciència mèdica tot i les seves conquestes perquè no acaba de penetrar en el món de les energies, en el món de les causes. Està lluitant contra una malaltia i ho fa a l'ombra perquè la malaltia i el dolor és una entitat vivent creada, gestada i mantinguda per el propi ésser humà. I fins que l'home no hagi pogut exclouré aquests egregors creats en el temps en els nivells psíquics, la ciència no trobarà la manera de sol.lucionar els problemes físics i biològics de la humanitat.
Ens preguntem com pot ser que una malaltia la haguem vitalitzat nosaltres mateixos? . Hem de saber que no només seguim creant egregors, sinó que estem lluitant amb egregors que van crear les primeres races humanes i que per les tendències instintives o emocionals desenfrenades les estem atraient a la nostre vida, quant les hauríem d'haver transcendit fa molt de temps.
El concepte del temps i l'espai no regeix per els egregors ni per les entitats dèviques que els vitalitzen.
Quant arribem a certa etapa evolutiva hem de saber diferenciar un egregor d'un ésser real. Les persones que durant segles en adorat la imatge de Crist, d'un sant, de Buda o d'un líder en qualsevol sector de la humanitat, amb la seva devoció en creat un potentíssim egregor d'aquell ésser, una imatge que no és real, però que li han donat vida i l'en revestida de les qualitat que els mateixos éssers humans li en conferit.
Això és el que ens pot fer pensar fins a quin punt som conscients de la Realitat.
En el pla psíquic hi ha multitud de formes psíquiques que no son egregors , això significa que son formes em les quals, la humanitat no hi te res a fer ni mai hi podrà lluitar, perquè son formes reals.
Però si que podem destruir el fruit de les nostres accions, a tots els egregors que hem creat a través del temps des de la Lemuria i la raça Atlant, constituint nuclis d'energia negativa que estan imprimint en l'èter un moviment mol difícil de control.lar.
Si reflexionem sobre el que comporta el dolor, la ira, l'odi , la gelosia, la crueltat, tot el que podem entendre com defectes humans, tindrem una idea mol ajustada de la veritat.
Marta Parramon
'La finalidad del reino humano es situarse por encima de este par de opuestos.' Me gusta :)
ResponderEliminarMi abuela Cecilia me decía de pequeño: Hay que intentar situarse por encima del bien y del mal para poder ver las soluciones.
Hola Marta, me encanto tu escrito y te lo acrezco mucho. Acabo de mandárselo a la mujer que me acompaña para que pueda leerlo cuando sienta el momento. Le hablé de estos temas a raíz de una pelis que vimos siguiendo recomendaciones de su hija... Las dos de: 'Furia y Ira de Titanes'. Un@s se podrán reír quizá, pero me parecieron bastante buenas ambas. Se ve de forma básica pero clara como los seres humanos retroalimentando el bien o el mal, sus miedos o dioses van dando poder a unas u otras fuerzas, según...
De igual modo luchamos contra una enfermedad, pero bueno, lo dejaste más que claro en tu escrito, y aunque los científicos no lean estos tipos de pensamientos, estoy seguro que por alguna parte -energética- haz ayudado a que estas personas vayan tomando consciencia poco a poco de estos temas y salgan de la sombra en la que se encuentran.
Un fuerte abrazo. M
Que fotos de flores y plantas más bonitas!
ResponderEliminarVives en un sitio muy especial :)
Tu abuela debia ser una mujer savia y de un gran corazón Marcos.
ResponderEliminarYo no he visto estas películas, per por lo que me cuentas describen algo de la realidad esotérica.
Me encantaria que tu pareja encontrara algo especial que le atragera la atención en este escrito.
Estoy segura que más de un científico, conoce de alguna forma lo que se trata aquí. Lo que ocurre es el problema de siempre, el miedo a ser rechazado por quienes investigan todavia en los efectos y olvidan las causas que mueven la evolución.
Todo pensamiento, cuando lleva impresa un tipo de energias lo suficientemente consistentes no se pierde una vez emitido, sinó que se introduce en los éteres siendo atraido por mentes similares y creen ser ellas quienes lo han descubierto primero. A veces si, y a veces no!.Un pensamiento jamás se pierde y entra a formar parte del inconsciente colectivo de la raza. Es de ahí que extraemos gran parte de los conocimientos e información que seres más avanzados que nosotros en otras épocas u otras razas han plasmado en el espacio. Este es el caso de que dos científicos que vivan en extremos opuestos del planeta, descubran al mismo tiempo algo idéntico.
Cuando comenzamos a pensar por nosostros mismos, nos volvemos creadores y nuestros pensamientos contribuyen a hacer aavanzar al resto de la humanidad.
Recuerdo una máxima esotérica que creo que tu también conoces, dice:
Siembra un pensamiento y cosecharás un acto
Siembra un acto y cosecharás un hábito
Siembra un hábito y cosecharás un carácter
Siembra un carácter y cosecharás tu destino.
Gracias por admirar las flores y el lugar donde vivo.
En verdad, las energias que se respiran aquí en medio de las montañas transmiten paz i la alegria de vivir, pues el contacto con la naturaleza y los seres que forman parte de ella es cada vez més estrecho.
Un fuerte abrazo Marcos
Marta
Gracias por el artículo Marta.
ResponderEliminarRespecto a la cantidad de pensamientos que creemos nuestros y en realidad persisten desde hace muchísimo tiempo en el plano mental, creo ser plenamente consciente de ello. Autoanalizándome y explorándome soy consciente que en determinados momentos acuden a mi mente pensamientos que no pueden ser míos, puesto que la situación, el momento y el mismo pensamiento no concuerdan con mi persona (tanto los de índole positiva como negativa). Es a partir del autoanalísis de uno mismo y de las situaciones que nos toca vivir que podemos compararlos con los conocimientos adquiridos mediante libros, escritos, conferencias, etc. y dar credibilidad a los mismos.
Es difícil poder tener la mente limpia de pensamientos inútiles, hostiles o negativos, pero hemos de intentar ir en esa dirección y, como han escrito muchos ocultistas, la única manera de vencer a una fuerza es oponer una resistencia igual o superior a la misma y así poder neutralizar la energía negativa hasta eliminarla. De hecho es el mayor problema de la humanidad. Hay mas energía negativa que positiva en el planeta y parte de los problemas en que nos vemos implicados a nivel mundial vienen dados por no poder neutralizar esas energías negativas con pensamientos positivos. Los Maestros ayudan, pero la energía negativa es muy fuerte.
Un abrazo
Conocerse a si mismo y saber diferenciar entre nuestros pensamientos y los de los demás, indica que ya no formamos parte de la gran masa humana (sin ánimo de menosprecio hacia nadie) y que pensamos por nosotros mismos.
EliminarTe contaré algo que viví hace algunos años cuando entré a comprar en unos grandes almacenes.
No se en que pensaba en aquel momento, pero yo me sentia bien conmigo misma a pesar de los problemas personales en que me encontraba.
Al subir por la escalera automática, me vino con una gran fuerza un pensamiento que jamás ha pasado por mi mente. "Sentí la urgencia de suicidarme en aquel momento".
Hacía bastantes años que me dedicaba a enseñar la Filosofia Oriental y estaba muy sensibilizada con los pensamientos de quienes me rodeaban.
Enseguida supe que alguien que estaba cerca de mi tenia problemas graves.
Dejando al margen lo que yo pudiera hacer para ayudar de alguna forma a aquella persona, me di cuenta de lo que dices tu, en que los pensamientos de los demás especialmente cuando son intensos, los sentimos dentro de nuestra mente como si fueran propios. Nosotros sabemos perfectamente que no lo son, pero la gran mayoria de personas cree que todo lo que le viene a la mente es propio.
Los casos de suicidios colectivos, suelen ocurrir de esta forma, especialmente cuando se pertenece a una secta y quien la dirige tiene una mente poderosa.
Te diré lo que yo pienso sobre el hecho de oponer resistencia igual o superior a una energia negativa:
Desde luego que los pensamientos positivos neutralizan las energias negativas, y estoy totalmente de acuerdo contigo en casi todo...
Desde mi punto de vista la resistencia y la lucha en contra de lo que es negativo, especialmente cuando es creado por el ser humano crea aún más conflicto. Es como hechar "leña al fuego".
Las formas de pensamiento negativas o egregores, no pueden ser destruidas si no es con formas de pensamiento positivas. Cada cual lucha con las armas que le son propias, pero la forma de hacerlo debe ser muy distinta. Dos fuerzas enfrentadas conducen a la violencia y ésta no pertenece al comportamiento del alma.
No te negaré que en cierta etapa avanzada en el Camino se produzcan momentos de enfrentamiento en que tenemos que luchar contra el mal, pero entonces no estamos solos, porqué entonces tenemos la protección del grupo interno y del Maestro.
Te diré una frase del Maestro K.H. que yo he repetido alguna vez. A la pregunta de uno de sus discípulos sobre como se podia vencer al mal, Éste fué muy escueto al contestar: !Practicando el bien!
Un abrazo Dani
Marta
Som creadors sí, però estem massa condicionats encara, tot ens ha ifluit i ens influeix encara a causa de la por a obrir la porta a la nostra llibertat espiritual.
ResponderEliminarPensaments fanátics o súbtils...
Creacions que surten de dins nostre i a les que moltes persones adoren...
Potser és tracte de saber cada vegada més si actuem com ànimes o perssonalitat i ser-ne conscients...
Cada vegada que la LLUM és fa més grans segurament els nostres pensaments són i seràn més auténtics i sabrem diferenciar entre el que és real i el que és irreal.
Gràcies.
Petons.
Si Olga i Carles, en realitat l'esser l'humà te un poder que desconeix, per això la falta de responsabilitat és tan gran, i per això crea grans conflictes que després atribueix als altres. La ignorància de les lleis ocultes que regeixen el regne humà, és la causa de la irresponsabilitat.
ResponderEliminarSi volem ser lliures haurem de ser responsables. Si no és així només crearem el caos
i la infelicitat.
La creativitat, sigui per bé o per mal, és el que impulsa l'evolució i el que confereix unes característiques particulars a cada civilització.
És el producte del lliure albir que tenim els éssers humans, encara que no hi creiem, existeix! Però tenint sempre present que res del que arriba a manifestar-se podria arribar a ser si no fos per aquests eterns companys de viatge que son els Devas constructors.
Coneixes a si mateix, saber Quins son els nostres orígens és l'objectiu que persegueix la ciència, la religions i cadascun de nosaltres, encara que uns ho busquem en el nostre interior i altres en l'extern.
Esperem que la llavor que portem tots a dins en forma de Llum, germini i un dia no gaire llunyà arribi a fructificar.
Una abraçada
Marta