La Sociedad Teosófica fué fundada en Nueva York el 17 de noviembre de 1875, incorporada a Madrás ( India ) el 3 de abril de 1915. Sus tres objetivos son: 1º, Formar un núcleo de Fraternidat Universal de la Humanidad sin distinción de raza, sexo, doctrina, casta o color. 2º, Fomentar el estudio comparado de les religiones, filosofias i ciencias. 3º, Investigar las leyes inexplicables de la naturaleza y los poderes latentes en el hombre.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
hola Marta!
ResponderEliminarMolt afable la conferencia. Es esplendida perque esta plena de respecta, el grup primer com ha de ser.
Realmente tot te un ordre "jeràrquic", primer certes persones llegim certs llibres amb una informaciò molt valuosa pel nostre cor-anima, després, pel pur instint o necessitat de l'ànima, procurem explicar als nostres amics més propers el que bona-ment hem entés, i després aquests, tambe desde el seu cor, mes tard al sortir al carrer i anar a casa o a la feina procuraran, encara que sigui de pensament semi inconscient, oferir als seus amics el que bona-ment han entés de les explicacions rebudes anteriorment.
Es el camí del Amor Incloent, el camí descendent de la bona voluntat.
El cami ascendent sembla ser mes "solitari", encara que com be dius (o dieu) aquesta soletat es mes una queixa de la personalitat que una realitat de (l'alegria del) l'ànima. El 3 ha de obeir al 2, i aixi, aquest mes tranquil podra "mirar cap amunt" o intuir el que vol el 1, tot això (procés) sempra sota el paraigues del 2 de Amor Sabiesa o actual univers de Visnu.
Es a dir, penso que el secret del creixement ben entès radica en l'Amor com una globalitat, aquella energìa que permet les jerarquies entre els essers, aquella energía que permet pujar l'escala gradual com algo natural, de ser, que comporta esforç, si, però que es facil, com el cadell de lleó que sap (sense saber i per tant desde l'amor natural o sense preocupacions) que tard o d'hora será un lleó madur.
una abraçada,
David
Hola David,
ResponderEliminarQuant comencem a fer-nos responsables d'un grup esotèric,( no se si tu hi tens experiència ) en principi es tot un aprenentatge, tan per els estudiants com per qui ensenya. Quant ens començem a integrar com a grup es molt enriquidor perquè els uns ens inspirem als altres i les petites expansions de consciència que es van produint s'incorporen en l'ànima del grup creixent tots a la una. Per la meva experiència de bastants anys se que - s'aprèn més ensenyant que no pas escoltant - o seguint uns estudis en solitari. Hi ha grups que son oberts a tot-hom, com es el cas de les gravacions que pujo al bloc, tan de Amics de l'India com de la S. Teosòfica, però també n'hi ha d'altres que podem dir que son tancats o secrets.
Llavors el treball es molt més esotèric perquè generalment els seus components estan bastant mes preparats i generalment son conscients del contacte amb la pròpia ànima i de la vida interna del grup del Mestre.
Aquests grups més avançats aprenen a conèixer al regne dèvic ( l'energia ) en les seves diferents jerarquies. S'ensenya l'art de curar hi com s'han d'invocar als Deves de curació. En resum, es prepara al grup per fer molts diversos serveis que el Mestre els te preparats per quant sorgeixi la ocasió.. El servei gairebé sempre és conjunt amb el regne dèvic, i com ja ho sabem, l'energía- que ho és tot- es el vehícle amb el cual es revesteixen els deves.
Es molt enriquidor el treball de grup quant es crea una bona amistat i es va integrant. Llavors és quant es pot començar a pensar en formar un grup intern ( no públic ).Tot hi això no es fàcil la integració perquè les personalitats sovint interfereixen.
Al principi, tal com tu ho exposes, ens pensem que el desenvolupament de la ment ens conduirà a la alliberació, però a mesura que assolim mes coneixements i d'aquests en sorgeix una nova comprensió, descobrim que l'Amor es la Força més gran que pot existir en aquest univers i llavors es quant ens donem compte del significat de les paraules de Crist " Només per l'Amor l'home serà salvat ".
Tot hi això l'Amor s'ha de fusionar amb la intel·ligència, doncs l'un sense l'altre serien mal aplicats.
M'ha agradat l'exemple que poses sobre el cadell de lleó.
Gracies David
Una abraçada
Hola Marta, estic totalment d'acord amb el teu raonament en vers el funcionament i creixement d'un grup.
ResponderEliminarSeguint la linea reflexiva m'atreveixo a dir que aquest Amor incloent del que parlem en vers d'un grup es la base del Agni yoga o yoga incloent del cor.
Sabem que Bhatki yoga és el amor centralitzat (sentiment) d'un apirant (devot) envers d'un ideal, actitud aquesta que dur a la trascendencia y per tan a la iluminació. També sabem que Raja yoga es la reflexió mental (amorosa o ben intencionada) dels procesos o Lleis rectores del creixement espiritual, actitud aquesta que a través d'un acurat o ben estructurat anàlisis porta a la conciencia a la total iluminació.
Dit això, podem pensar doncs que el següent esglaó que les conciencies de la raza humana utilitzaràn o ja utilitzen per aconseguir la iluminació, serà o és la comprensió amorosa o incloent dels diversos tipus de sentiments-reflexiones-creences-anàlisis-nivells o tipus de enfoque que l'ànima Una fa servir per asolir la iluminació, allò de: "todos los caminos llevan a Roma".
Aquesta actitud no necesita tan la centralitzacio o devoció en vers un ideal, ni tampoc depen del potent analisis o atenció mental que demana el raja yoga, sino més bé és aquella actitud que És, gracies a que deixa Ser. Aquella actitud, podriem dir responsabilitat, que no se sent a disgut en cap lloc, perque realment sap que en qualsevol lloc está el Lloc.
Per tant aquí la necessitat-oportunitat que evoca la ment-sentiment d'una conciencia necessariament s'identifica amb les necessitats mes inmediates que demanda el seu entorn, i aixó es pot notar en la conferencia que he escoltat.
Una abraçada
David
Pd* no es casualitat que sigui a través de Acuari que aquet tipus de Yoga pugui ser utilitzar per la humanitat, perquè es en aquest signe on la conciencia (tan sigui individual, grupal o social) pot demostrar la unitat en la diversitat.
Tots el planetes caben dins de Jupiter, el regent esotèric de Acuari; gracies aquest signe els 6 primers se sintetitzen en l'ultim, el 7. En Acuari el Sant Sopar es l'unió de la diversitat, els 12 en Un
Sintesis aquesta que ja es pot intuir en la inmensitat de información (maneras de mirar) que la humanitat esta posant en joc, actituds que es barreixen i inter(net)-actuan entre elles només pel sencill dret d'expresar y ser.
Hola David,
ResponderEliminarAquesta es la qüestió, deixar de ser, per Ser !
Però, què és el Ser i què el no ser. ?
El que és el no ser, en general ja ho sabem, o potser no...
Agni Yoga ens essenyala el camí del Ser. Tal com dius tu, es un ioga que no té cap tipus de tècniques ni disciplines, es un camí on la ment no hi té cabuda, hem d'abandonar el que ens ha costat milions d'anys de construir, lliurar-nos de l'esclavatge de la personalitat i de tota influència externa.
Ens agradi o no som el fruit del passat .) per molt que sapiguem que només existeix el present, el que som ara en aquests instants es el resum de tots els presents viscuts, de la influència que ha exercit el nostre entorn, la societat i la cultura que hem rebut.
Per arribar a practicar l'Agni Yoga hem d'estar lliures de tot concepte mental, hem d'esborrar la memòria el passat que ens condiciona constantment.i no ens permet ser veritablement nosaltres mateixos.
Agni Yoga, (el Yoga del Cor ) ens proposa ser creatius i extreure de dins nostre l'essència del que Som, cal estar molt atents, hi això no és gens fàcil quant la ment concreta no para de donar voltes sobre si mateixa durant tot el dia.
Agni Yoga ens endinsa en el pla Búdic, el pla de la Unitat, de la Creativitat i la Síntesi.
Krishnamurti ens va assenyalar aquest camí on no hi ha cap tipus de seguretats, un camí que ens condueix a la llibertat, a
l'alliberació i al mateix centre del cor on el conflicte deixa existir.
Encara que se'ns hagi donat a conèixer en aquesta època, en realitat sabem que es el ioga del futur per la gran majoria.
El dia que haguem après a viure el present, el karma humà deixarà d'existir, perquè el karma és la memòria que prové del passat, llavors la vida hi tot el que experimentem serà tan instantani que el curs de l'existència de la humanitat canviarà sensiblement.
Una abraçada