La Curació Esotèrica !

(1ª part )

Al iniciar el tema sobre la Curació esotèrica ens estem introduint en un dels estudis més importants relacionats directament amb l'evolució humana, i en les conseqüències que creen per la salut els seus estats de consciència.  

Totes les malalties que patim la humanitat son degudes a la falta de resposta a la Vida de l'Ànima.

Mentre la consciència estigui centrada en el món de la forma (física, emocional i mental concreta) la humanitat seguirà estant malalta, perquè les malalties son inherents a la matèria. Quant es comença a respondre al Jo superior l'ésser humà se'n va deslliurant a mesura que enfoca la consciència més enllà de si mateix.

Si estem interessats en curar haurem d'haver desenvolupat una sèrie de requisits que poques persones estan disposades a complir. 

Curar no és quelcom que es pugui fer seguint uns cursets, encara que la tècnica s'ha de conèixer. S'ha d'estar molt ben preparat interna i externament.
Potser no podrem curar una malaltia, però el que sí que podem fer és alleugerir el sofriment i transmetre pau i serenitat a la persona malalta, (sempre que nosaltres mateixos haguem assolit aquesta pau).

La curació esotèrica sempre hauria d'anar precedida d'un impuls de compassió de part del curador. La compassió és la mostra més gran d'Amor que existeix en aquest món.
És per compassió que la Jerarquia es sacrifica a conduir a la humanitat envers l'alliberació del sofriment. 

Per poder curar s'ha  de saber invocar als Deves de Curació. Conèixer les característiques de les 7 energies de Raig, com actuen sobre la consciència humana i tenir un coneixement molt clar de com circulen a través dels chacras del cos eteri. 

Conèixer molt bé com funciona físicament l'organisme humà .

Aprendre a visualitzar a la perfecció i posseir la capacitat de concentració.

Saber actuar com psicòlegs espirituals i ser totalment impersonals quant curem. Aquesta norma pot semblar contradictòria quant sabem que l'Amor és el principal requisit per poder curar, però l'amor del que parlem no té implicacions emocionals perquè quant es cura es treballa des de l'ànima i si és possible, directament amb l'ànima del pacient, perquè sigui ell mateix qui canvi  d'actitud i les energies iniciïn el seu recorregut  a través del cos eteri sense trobar obstruccions. 

Si volem curar hem de saber que la malaltia, encara que s'hagi manifestat en el cos físic, gairebé sempre te unes causes  en els cossos subtils, i  abans de posar-nos a curar ho hem de saber amb certesa. 
Segons on tingui enfocada la consciència el pacient, ens estarà indicant en quin dels cossos  ens haurem d'enfocar. Si és en l'eteri, l'astral o el mental.
La curació del cos físic la pot realitzar la ciència mèdica, tan si es tracte de cirurgia con d'altres tractament estrictament físics.

Un grup esotèric sempre treballa en el món de les causes, i el cos físic no és un principi ni genera malalties, només és la víctima dels nostres estats de consciència erronis que s'acaben manifestant físicament.

El més aconsellable si es vol curar és poder formar part d'un grup esotèric reduït, dedicat a la curació. Tres persones formant un triangle seria suficient, però si només en son dues es pot visualitzar al Mestre en la cúspide del triangle.

El curador no hauria de parlar mai a ningú que no fos del grup de curació sobre el treball que s'està fent, i si ho fes, només per comentar el que és estrictament necessari doncs mentre dura la curació s'ha de mantenir la concentració de forma contínua en l'energia invocada dels Deves. Si se'n parla l'energia es dispersa i la curació no és possible.

Si hem de dirigir les energies per curar, ho hem de fer a través del cos eteri, astral o mental i del chacra en qüestió que correspon a l'orgue malalt, però sempre s'ha de visualitzar la zona completament il·luminada i sana. No visualitzeu ni imagineu mai l'orgue malalt. Recordeu que 
" L'energia segueix al pensament"

No és aconsellable posar-se a curar sense complir com a mínim amb aquestes normes, doncs per poder curar s'ha d'estar molt ben preparat i equilibrat física i psicològicament. Hem de saber que si podem arribar a curar la malaltia, que és una entitat, en el moment de curar l'alliberarem del cos del pacient fent-la fora.  Si no hi ha prou puresa en el  cos  del  curador i en el cas d'una persona inexperta, la malaltia (entitat) possiblement penetri en el seu cos. 

En la pròxima publicació seguirem amb el tema de la curació, perquè hi ha quelcom que si que podem saber i posar a la pràctica sense perill.
No oblidem que la curació esotèrica és un acte de Servei.

Marta Parramon