miércoles, 13 de junio de 2012

Som allò que valorem!




L'evolució de la consciència és un fet dins de tots els regnes de la Naturalesa. Quant ens interessem especialment per l'evolució humana, quant ens comencem a preguntar qui soc jo? es precipiten en la nostre aura mental potents energies dèvicas disposades a construir formes de pensament més elevades. Aquestes energies provinents de l'ànima ens impulsen al coneixement dels móns ocults de manera que un dia puguem descobrir el misteri que s'amaga al darrera l'evolució de les formes. 
Conèixe's a si mateix és la causa de l'existència. D'aquesta recerca en esoterisme se'n diu "el Camí " el que ens condueix a la plena consciència dels nostres orígens divins.

Però abans de saber Qui som, haurem de donar els passos preliminars  per poder arribar a ser plenament conscients de la importància que tenen per la nostre evolució  les forces elementals. Elles son les que construeixen els nostres cossos i en formen part. Tenim un deva elemental constructor per cadascun dels cossos; el físic, l'etèri, l'astral i el mental concret que quant s'integren formen el quaternari, el que per l'ésser humà es la personalitat. 

Per conèixe's a si mateix  sense por a equivocar-nos haurem de ser mol objectius i honestos en les nostres valoracions. En primer lloc cal que ens reconeguem i ens acceptem tal com som. És l'única manera de poder canviar (si és que estem disposats a fer-ho) Per això cal revisar quins son els valors que cultivem en la nostra vida doncs aquests son un reflex de la pròpia consciència, son allò a que hi estem més agafats i que condiciona la nostre vida.  
Però que passa quant ens agafem a les creences religioses, pol.lítiques, als coneixements filosòfics, als diners, a les persones et..? doncs que estem aturant el procés evolutiu , perquè no pot existir l'evol.lució sense moviment i transformació constants. Res és estàtic i quant ens resistim a transformar aquests valors entrem en una crisi de consciència.
Inclús els valors que en diem...espirituals, místics o religiosos, sempre tenen per davant una octava superior per assolir que ens impulsen al moviment. Un objectiu superior  sigui quin sigui el nostre estat de consciència, mai l'hauríem de perdre de vista. Aquest objectiu ens l'assenyala, ens atrau i ens impulsa a moure'ns i a mesura que avancem en el Camí evolutiu s'exentúa la atracció.

La nostre consciència sempre es projecta en allò que observa i quant encara predominen els valors materials, sigui el que sigui el que es presenti a la nostre vida ho valorarem d'acord al que som. No serà la realitat el que veurem sinó que opinarem o jutjarem d'acord als nostres valors.
Les persones en general no veiem les coses tal com son, sinó 
Tal com som !

                                                                   Marta Parramon

   

8 comentarios:

  1. Si, por esa razón es importante y muy deseable no entrar en ciertas conversaciones donde se ve que algunos/as necesitan tener razón. Al igual que debemos abstenernos en absoluto de querer imponer los'4'datos que hemos llegado a comprender si no se nos pide nada.
    A lo largo del tiempo y de los años, he comprendido que es muy importante no tratar de convencer a nadie de cierta filosofía u otros temas, pero si es un deber -a mi sentí-entender- dar y ayudar si vemos que existe un terreno fértil y que hay una clara demanda de la persona. Por lo menos, así lo vivo a la vez que avanzo poco a poco en el estudio a diario. Me gusta mucho poder ayudar dentro de lo poco que puedo hacer, doy pistas en senderos que ya caminé y comprendí visto que no volvió la prueba en mi camino, y sino oriento hacia lecturas interesantes. Gracias a Dios y a mi doy.

    Como siempre, Muchas Gracias por estar Marta.

    Un abrazo fraternal.

    ResponderEliminar
  2. Yo también sigo estudiando Marcos.
    El afan de búsqueda y conocimiento de lo superior creo que nunca se agota cuando hemos dado el primer paso. Y al igual que tu, Dani, Olga y Carles y muchas otras personas que ayudan a los demás, yo intento hacer lo mismo al compartir lo que siento dentro de mi como lo mejor que puedo dar.
    Las personas podemos tener diferentes formas de acercarnos al Sendero, pero en lo esencial no somos tan diferentes como algunos creen.


    Gracias Marcos por tenerte de nuevo aquí.

    Un abrazo fraternal

    Marta

    ResponderEliminar
  3. Gracias Marta por el artículo.

    "Repite un acto y tendrás un hábito; repite un hábito y tendrás una costumbre; repite una costumbre y tendrás un carácter; repite un carácter y tendrás un destino"


    Te quería indicar que no se si me ocurre a mi o a todos, pero cuando actualizas tu blog con nuevas entradas, no aparece la actualización. Yo como a menudo consulto tu blog soy consciente de cuando se produce una nueva entrada, pero por ejemplo en enlaces que tengo en mi blog hacia el tuyo, aparece como la última actualización de tu blog hace 4 meses.

    No se si es un problema de mi blog o del tuyo Marta, pero sería una lástima que gente que estuviese interesada no pudiese acceder a tus estupendas entradas por desconocerlo.

    Desconozco en donde está el problema pero te lo comunico para que seas consciente.

    Un abrazo

    ResponderEliminar
  4. Una frase sabia i ben certa Dani.
    Ara cal ser constant en l'esforç per construir pas a pas el nostre destí.

    Després de fer un repàs pel meu bloc, he parlat amb uns amics que el segueixen per saber si reben les meves actualitzacions i poder comprovar si els passava el mateix que a tu.
    Sembla que el problema del ser del teu bloc, perquè ells ho reben quant ho publico.

    Gracies pel teu interès Dani

    Una abraçada

    ResponderEliminar
  5. Es verdad lo que dice Dani, acabo de ver tu nueva publicación en mi lista de lectura de blogs, y no puedo acceder a ella, me dice que esta pagina no existe.

    Existe un problemita :)

    Un abrazo Marta.

    ResponderEliminar
  6. Gracias Marcos,
    Pero el hecho que no hayais podido acceder a mi nueva publicación, fué un despiste mio, porqué después de haber publicado la entrada, la volví al borrador para poder corregir algunas frases que no me gustaban. Si hubiera tenido tiempo lo habria solucionadao al instante, pero no he podido hacerlo hasta esta mañana.
    Espero que tanto Dani como tu no tengais ningún problema si quereis entrar a leerlo.

    Un abrazo Marcos

    Marta

    ResponderEliminar
  7. Quan hi ha l'humilitat necessària crec que és quan arriba el moment d'aquesta vertadera conexió, que fa que entrem en contacte en el que som i així ser capaços de veuren's realment en el nostre pròpi mirall i en el dels altres per aaacedir d'una manera més oberta a la sabiduía que ja existeix dins nostre. En aquest moment tot flueix sense necessitat d'imposar res i d'aquesta manera les octaves superiors en la Consciència són un Sol de LLUm permanent.



    Gràcies.
    Una abraçada i petonets Marta.

    ResponderEliminar
  8. Es veritat, la vida és un mirall on ens hi podem veure reflectits si ens hi sabem mirar. Tot el de dins es reflecteix a fora i també a la inversa.
    Tal com dieu vosaltres s'ha de ser humil per reconèixer la realitat del que som.

    Una abraçada Olga i Carles

    Marta

    ResponderEliminar

La Teosofía en la Nueva Era !