Sílfides de l'Aire
(deves elementals eteris)
--- us recomano veure la imatge ampliada---
***
En tots els tractats esotèrics se'ns diu que el nostre univers es desenvolupa en la dualitat. Una dualitat sorgida del Propòsit del Logos de Crear.
Que significa aquesta dualitat per la creació del univers? de on sorgeix i quina és la seva naturalesa?
En principi el Logos creador extreu de si mateix dues corrents de vida monàdica. Dos grups de mònades, l'una Humana i l'altre Dèvica
(Mònada, per equells que desconèixen el llenguatge esotèric, equival a Esperit)
(Deva és equivalent a Àngel).
Aquests dos grups de mònades portaràn a terma conjuntament la construcció de les formes, que serviran de vehicles als deves constructors de cadascun dels
éssers de tots els regnes de la naturalesa, impulsant la seva evolució fins convertir-se en canals prou purs com per ser utilitzats per l'ànima del regne.
Veiem doncs que son dues energies que en sorgit d'una única Font de Vida que evolucionen de forma paral.lela,
manifestant característiques de diferent densitat i vibració i amb un propòsit evolutiu complementari.
Centrant-nos en el nostre planeta i per poder comprendre de forma més propera aquesta dualitat, començarem dient que la Mònada Humana, representa el principi masculí de la creació... és elèctric, positiu,mental i creador.
La Mònada Dèvica representa el principi femení...magnètic, negatiu, receptor i constructor.
Son en essència el que coneixem com
Esperit i Matèria que quant s'uneixen creen Consciència.
Sabem que tot el que existeix és energia però el que moltes persones desconeixen és que
l'Energia és essencialment Dèvica.
Quant fem esment a la consciència no ens referim només al desenvolupament de l'ésser humà sinó a la Intel.ligència latent en totes les formes existents des de el mateix instant de la Creació.
Sabem bastant sobre l'evolució humana i el seu desenvolupament a través del temps, però que en sabem dels regne angèlic?
Les formes estan constituïdes de elements més o menys comprimits, son construïdes i habitades per les entitats dèviques seguint el seu procés evolutiu dins de la forma.
Hi ha dos tipus de deves elementals, els que formen part del "material" que serà utilitzat per construir les formes i els Deves constructors d'una evolució mol superior que utilitzant aquest material moldejaràn les formes com ho fa un escultor.
Dins del regne dèvic existeixen jerarquies evolutives com en tots els regnes de la naturalesa que coneixem, des de els esperits de la naturalesa fins els grans Arcàngels del Sistema.
Però... com es construeixen les formes?
"L'Home Pensa i el Deva Construeix"
Ens preguntem com poden crear les dues evolucions humana i dèvica si la gran majoria d'éssers humans ignoren la seva participació?
L'ésser humà en la seva gran majoria desconeix la seva capacitat de crear, perquè es totalment inconscient de les energies dèvicas que atrau en cada pensament, desig o paraula que emet.
Els deves evolucionen en el seu regne impulsats pel sentiment. En canvi l'ésser humà ho fa desenvolupant la ment.
Tot el que s'ha conegut dels deves fins fa poques dècades per la gran majoria de persones ha estat fantàstic i gairebé sempre irreal. Hem cregut que el seu comportament i la seva ment era semblant a la nostre. Els hem revestit amb els nostres atributs i sempre hem pensat que tots ells eren molt superiors en evolució, tal com ens els ha presentat la religió. Però hem de recordar que igual com en tots els altres regnes i ha infinitat de nivells evolutius entre els deves, des de els més inferiors fins els més elevats.
Potser ens preguntarem si els deves elementals propers a l'home quant construeixen una forma tenen consciència del bé i del mal...? La filosofia esotèrica ens diu que no! descriu als deves elementals constructors com entitats que es limiten a construir amb les energies que l'home els hi proporciona amb el seu pensament, sense tenir consciència del bé i del mal com l'home.
Els deves no son atrets només per el pensament sinó per tot allò que emet vibracions a l'espai, qualsevol so com la música, el cant d'un ocell, els sorolls d'una gran ciutat, els desitjos i sentiments...
Ells sempre responen sorgint de l'espai per construir.
Si som conscients d'aquesta realitat no podem ignorar la responsabilitat que tenim de estar mol atents dins i fora nostre.
Les cèl·lules i el àtoms del nostre cos - que son entitats dèvicas elementals- es renoven constantment i tenen la qualitat de les energies que atraiem amb els nostres estats de consciència.
Quant arribi el dia que siguem plenament conscients del poder que tenim de crear i reconeguem al regne dèvic com els nostres eterns companys de viatge,ens convertirem em mags conscients.
Quant arribi el dia que siguem plenament conscients del poder que tenim de crear i reconeguem al regne dèvic com els nostres eterns companys de viatge,ens convertirem em mags conscients.
Marta Parramon